Alumnes de la Universitat de Washington tracen per primera vegada el pla d’un dels jaciments més importants de Son Servera

Passat l’equador de la campanya arqueològica d’aquest any, s’ha pogut arreplegar molta d’informació sobre Es Corralassos.

El projecte de recerca que des de l’any 2014 han desenvolupat els arqueòlegs locals Antoni Puig i Jordi Hernández-Gaschjuntament amb el professor de la Universitat de Washington d’origen mallorquí, MarcosLlobera, sota el patrocini de l’Ajuntament de Son Servera i amb la col·laboració d’un nodrit grup d’hotels de Cala Bona i Cala Millor, ha permès documentar per primera vegada les restes d’un dels majors poblats prehistòrics del municipi de Son Servera, conegut com es Corralassos. Es tracta d’un dels tres majors jaciments del municipi.
L’estudi d’aquests poblats emmurallats, dos pròxims a la costa, Mestre Ramon i es Corralassos, i un a l’interior, sa Pleta de Son Gener, és un dels objectius principals del projecte.
En anys previs, els esforços dels arqueòlegs es varen centrar en Mestre Ramon i aquest any s’han iniciat els treballs en es Corralassos,un jaciment catalogat que era conegut, almenys, des de la dècada dels anys seixanta, encara que la informació disponible era molt escassa.
Tot i que es tenia notícia de l’existència de dos talaiots i d’un tram de muralla, mai no s’havien descrit restes d’altres construccions ni s’hi havia fet cap pla.
“El jaciment era a penes visible degut a la mala herba que el cobria, encara que tenim fotografies de principis d’aquest segle en les quals apareix relativament net”, assevera Puig.
El juny passat i gràcies al permís dels propietaris del terreny, voluntaris internacionals del Servei Civil Internacional, dirigits pels restauradors del projecte, Margalida Munar i Bernat Burgaya, varen realitzar una neteja de vegetació i les restes van emergir de nou. “Ens va sorprendre el bon estat de conservació de moltes estructures”, puntualitza Munar. A més de localitzar els dos talaiots i dos trams de muralla més tardans de l’època balear, i una porta d’ingrés, s’han reconegut un mínim de quatre edificis i altres trams inconnexos de murs. Un d’aquests recintes té una planta de ferradura i és de grans dimensions, 20 m de llarg per 13 d’ample. Segons Hernández-Gasch”podria tractar-se d’una casa de finals de l’època talaiòtica com les que es troben a ses Païssesd’Artà, encara que sense dades addicionals és actualment impossible verificar-ho”.
Ara, durant aquest mes de juliol i dins el curs d’estiu que la Universitat de Washington realitza cada any al municipi de Llevant, s’ha aixecat per primera vegada el pla d’aquestes restes. “Volíem que els nostres estudiants aprenguessin tècniques de topografia i fotogrametria i que al mateix temps aportassin informació essencial per al projecte que anam desenvolupant des de fa 6 anys”, ha declarat Llobera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.