Aquest 21 de desembre el cap ben alt, un gran somriure i tota la dignitat del món

Ni cap passa enrere ni cap disculpa. Els independentistes, de demanar disculpes, res de res, cap ni una. Siguem francs, quan es va iniciar el procés ja sabíem que la resposta d’Espanya contra els nostres polítics i contra nosaltres mateixos seria la pitjor possible i que de ben segur molts d’ells i elles anirien -i aniran- a la presó.

Sabíem que al poder estatal li importàvem tan poc que no tendria cap mania per inventar-se qualsevol raó per empresonar a gent com Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els quals ja fa dos mesos que es troben a la presó amb uns càrrecs que no s’aguantarien ni a la més dictatorial de les monarquies tercermundistes. De fet, la gestió del conflicte durant tots aquests anys es pot qualificar d’excel·lent per part tant d’Omnium com de l’ANC: pacífica, constant, intel·ligent i massiva.

Sabíem que a Espanya et poden condemnar a un any i mig de presó per fer broma de la mort d’un colpista feixista, però en canvi pots riurer-te’n sense cap problema dels qui moriren defensant la legalitat davant d’aquest mateix colpista.

Pertànyer al tripartit del 155 et fa tan superb, que et pots permetre el luxe d’anar a manifestacions a on s’hi toleren actes violents per part de grups amb esvàstiques nazis i després venir a Palma i tenir la poca vergonya de dir que els nazis són els independentistes catalans.

Fins i tot avui també hem sabut que et poden condemnar a pagar 14.400€ per organitzar una xiulada a un camp de futbol al rei borbó d’Espanya, però no et passa absolutament res si demanes presó pel president català, l’insultes o fins i tot en demanes públicament i a la televisió el seu afusellament.

Per això i perquè com deia Rosa Parks “Com més cedíem i obeïem, pitjor ens tractaven” cap independentista té cap motiu per haver d’acotar el cap ni tenir cap sentiment de culpabilitat davant dels opressors. Molts seran els qui us diran que la nostra situació no es pot comparar amb la seva, ni cas, són els mateixos que no s’han oposat al 155 ni han denunciat mai les agressions al nostre poble.

El camí cap a la llibertat del poble català tot just ha fet que començar i sense cap dubte serà llarg i ple de traves i fins i tot fosc i confós en alguns moments, però sense cap dubte tan sols caldrà fer una mirada enrere per veure que l’alternativa, el tornar enrere, els insults i menyspreus diaris als seus mitjans, l’atac constant i també diari a les nostres institucions… serà molt pitjor que el més fosc del camins.

Ells ens volen atemorits i acovardits, per això no perdeu el coratge; ells ens volen veure dividits i barallats entre nosaltres, per això manteniu-vos sempre junts contra l’opressor; ells ens volen sotmesos i agenollats, per això no heu de perdre mai la dignitat; però ells sobretot ens volen veure trists i plens de ràbia, per això mai heu de perdre, tot i els moments difícils, el somriure.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada