Senyors del Govern, feis una bona Llei d’Etiquetatge!

Si pegau una ullada a l’article 3.3 de la ‘Constitución’ espanyola, veureu que diu ben clar que “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.  Una mica més amunt, concretament el punt 3.2, també diu que “Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.” 

Idò bé, si provau de fer una volta per qualsevol establiment comercial, veureu com, d’articles de consum que vénguin etiquetats en la llengua pròpia i oficial de les Balears, n’hi ha ben pocs.  No dic que no n’hi hagi.  N’hi ha i, com més va, més.  Però encara són excepcions comptades.  I això quin resultat du?  Idò que la gent, els consumidors, inconscientment, s’acostumen a dir el nom d’aquells productes així com els veuen etiquetats.  Per posar uns exemples, ara que es posen de moda líquids vegetals que poden substituir la llet, com que el producte que, a Mallorca, sempre havíem anomenat ‘civada’, ve etiquetat només amb el seu equivalent castellà ‘avena’, idò ja en senten molts que diuen que han begut “una tassa d’avena”.  I això mateix passa amb moltíssims d’altres productes, com, per exemple, “ternera” en lloc de ‘vedella’, “letxona” en lloc de ‘porcella’, “tinto” en lloc de ‘vi negre’, “pa moreno” en lloc de ‘pa negre’, “pa de semilles” en lloc de ‘pa de llavors’, “bissagra” en lloc de ‘frontissa’, “cunya” en lloc de ‘falca’, “de madera” en lloc de ‘de fusta’, “tornillo” en lloc de ‘grampó’, “arandela” en lloc de ‘dineret’, “rodament” en lloc de ‘coixinet’,  “likha” en lloc de ‘paper de vidre’, “likhadora” en lloc de ‘fregadora’, i així un enfilall més de castellanismes que, curiosament, no fan gens ni mica de nosa als qui sempre seguit s’omplen la boca de “mallorquín” i “bálèá” i tot això i, als quals, fa mal d’orella sentir o llegir qualsevol sinònim equivalent però més usat al continent (o a Menorca) com, per exemple, “got”, sinònim de “tassó”, tots dos igual de correctes.

D’aquesta desaparició de les nostres paraules, qui n’és el responsable?  És molt bo de fer, donar-ne la culpa a la nostra bona gent, que, a poc a poc, s’atura de fer-les servir.  Però jo sé cert que ho fan sense voler, inconscientment.  Ho fan per la influència de l’ambient.  I estic segur que els culpables són els qui tenen poder per a fer una bona Llei d’Etiquetatge que obligui els fabricants a etiquetar els seus productes en l’idioma oficial del territori on els comercialitzen.  Jo no dic que n’hagin de llevar cap, d’idioma, en els productes, ni el castellà ni cap altre.  Però sí que hi han d’incorporar el d’aquí.  Tot és qüestió de voluntat.  Hi ha una marca de llepolies per als infants que ven uns ous de xocolata, buits, amb una jugueteta petita dedins.  Si n’encetau un, veureu que, amb la jugueta, hi entra un manual d’instruccions per muntar-la, ben plegat, que, en desplegar-lo, hi surten un enfilall de llengües de tot el món, ara no sé quantes.

Tant costaria afegir ‘llet’ allà on diu “leche”, o ‘formatge’ allà on diu “queso”?  D’aquesta manera, el nostre idioma es faria visible.  La nostra gent continuaria familiaritzada amb les nostres paraules, no li anirien sonant estranyes de cada dia més.  I s’hi començaria a familiaritzar la gent que parla a ca seva qualque altre, cosa que l’enriquiria.  El saber no ocupa lloc!

Senyores i senyors del Govern balear!  Fora son!  On s’ha vist mai, un idioma oficial que no el facin servir per obligació a l’etiquetatge?  Com dic en el començament, amb la ‘Constitución’ i ‘la Ley’ a la mà, ara que diuen que són tan sagrades, la pèrdua de les paraules del nostre idioma suposa la pèrdua d’una teòrica “riqueza de España” a la qual és obligatori tenir “especial respeto y protección”.  Au idò!  Què esperau a fer una bona Llei d’Etiquetatge així com Déu mana?  Fora por!  Fil a l’agulla!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*