Una caldereta a Menorca de messions a Na Margalida Duran

El passat 20 de juny, la portaveu del PP de Palma, Na Margalida Duran, va demanar que, en les sol·licituds adreçades a l’Ajuntament, hi incloguin “un apartat específic” perquè els ciutadans puguin marcar “en quina de les dues llengües s’estimen més que els contestin”.  Beníssim.  Si, com a societat, un dia acordam d’esser una de les poques excepcions mundials que han de menester dos idiomes per a entendre’s, per a viure, per a conviure i per a funcionar, aleshores, en aquest cas, la senyora portaveu no va gens desencaminada.

Ara bé: em crida molt, moltíssim, l’atenció, que, al seu partit, tan sols li faci il·lusió anar a punyir als pocs redols on les coses tornen funcionar en català (també dit popularment ‘mallorquí’, és a dir, ‘propi de Mallorca’) i que, en canvi, mai, mai, mai, li llegui al mateix partit seu anar a moure brega allà on tot funciona en castellà (també dit popularment ‘foraster’, és a dir, ‘propi de fora’).

Jo suggeresc a Na Margalida Duran que insti el seu partit a fer un exercici d’honestedat i de coherència i fer exactament la mateixa proposta bilingüista a totes les oficines de totes les administracions públiques de les Balears: locals, dels consells insulars, del govern de les Balears, del govern espanyol, de les policies locals, de Trànsit, de la Guàrdia Civil, de la Policia espanyola, dels hospitals de l’IB-Salut, a totes.  Que tothom pugui posar, així com la portaveu vol que passi a l’Ajuntament de Palma, “en quina de les dues llengües s’estimen més que els contestin” a qualsevol oficina de qualsevol administració pública ubicada en territori de les Illes Balears.  Beníssim.

Si, abans d’esser passat un mes, vénc a dir trenta dies naturals, el seu partit li accepta la proposta, jo convid Na Margalida Duran a anar a dinar d’una bona caldereta de llagosta a Menorca, en el restaurant que ella s’estimi més.  Ella tria.  Ens veim al port o a l’aeroport.  Jo pag també el desplaçament.

Si, abans d’esser passat un mes, vénc a dir trenta dies naturals,  el seu partit no li accepta la proposta, o li passa amb cançons, li fa el colló i se’n va per les bardisses, Na Margalida Duran em convida a mi a anar a dinar d’una bona caldereta de llagosta a Menorca, en el restaurant que jo m’estimi més.  Jo trii.  Ens veim al port o a l’aeroport.  Ella paga també el desplaçament.

Ens jugam les messions, senyora Margalida Duran?  Vénga!  Me fa il·lusió!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*