El meu parer sobre el lloguer turístic

En aquest escrit, hi arrepleg una sèrie de reflexions sobre el lloguer turístic, que resumeixen el meu parer sobre aquest tema.

Tota la vida n’he sentits a Mallorca que han predicat a les totes que hem d’evolucionar del turisme barater de masses cap a un de més senyor, que véngui amb qualque dobleret dins la butxaca.

Idò bé: ara que el lloguer de cases particulars per passar-hi l’estiu va vent en popa, resulta que ni els hotelers ni els ecologistes ho poden sofrir.  Entre uns i els altres, fan com unes tenalles que no estaran a pler fins que l’hauran esclafat:  Per una banda, el gran hoteler golafre, que com més té més vol i no està assaciat mai, fa com els porcs en estar rodons, que es posen a grufar dins la pica i escampen les faves amb farina d’ordi que hi ha dedins perquè els altres porcs no en puguin menjar;  Per l’altra banda, el sentimentalista ecològic primcernut, mira’m i no em toquis, que no menja ni deixa menjar i que pertot veu emperons, no pot consentir que ningú faci res ni tan sols dins ca seva.  Sempre diu que no a tot.  Sempre cerca ossos en el lleu.  Sempre troba bony o forat: aviat no hi cabrem, això està estibat de gent, els mallorquins només estimen els doblers.

Trob que quan en una societat, amollada a la seva bolla, les coses hi van bé i hi funcionen dins un cert equilibri, l’administració no s’hi ha de ficar per res.  Com més poc Estat, millor.  Ara bé: de vegades, les coses no van bé totes soles i, si no hi fa res ningú, n’hi ha que neden dins l’abundància i n’hi ha que cada dia han de passar més pena per viure.  Jo estic d’acord que, el lloguer turístic, l’han de regular.  Hi ha d’haver unes normes.  Però tothom ha de poder treure un profit de ca seva.  I tothom ha de pagar uns imposts raonables damunt aquell guany.

Però al·lots!  El sol surt per a tothom.  (Mai més ben dit).  O és que només surt per a l’hoteler?  N’hi ha molts que s’estimarien més anar a la casa de fora vila o de la vorera de mar a passar-hi l’estiu que no llogar-la.  Però passen tres coses: una, que no hi ha hagut augment de sous pràcticament de quan va entrar l’euro (i mirau si ja fa estona!).  Dues, que com més va més costa el manteniment d’una casa si no volem que torni vella i es faci malbé.  I tres, que, entre declaració de renda, retorial, ara també inspecció de cases velles, taxes d’escombraries, mínim de corrent com més va més car (maldament tenguem la casa a les fosques) i tot això, el repertori d’imposts que hem de pagar fibla i ja no és pagador ni sofridor.  Quin altre remei tenen moltes d’aquestes famílies més que llogar la segona residència a l’estiu?

    I ara ja sé que n’hi haurà que diran: a les carreteres no hi ha qui hi transiti.  Les platges estan estibades.  Si un any no plou, en l’estiu no beurem.  Amb el lloguer turístic, el preu del lloguer de tot l’any augmenta tant, que els joves mallorquins no el poden pagar.  I tenen raó.  I és aquí quan l’administració hi ha d’intervenir i ha de posar equilibri allà on les coses trabuquen.  

    Si Mallorca un dia recupera fins a un punt digne la sobirania històrica, serem els amos de la nostra cartera i podrem fer lleis pròpies pensades aposta per al nostre bon funcionament.  I, si tenim uns polítics responsables, amb seny, podrem acordar consensos generals entre tots els partits per a temes diguem-ne «d’Estat», vénc a dir, temes tan importants i que afecten tanta de gent com ara aquest.  Per exemple: si no hi ha prou cabuda per a tota la gentada que vol venir, una Mallorca madona d’ella mateixa podrà dir: aquí, tants n’hi caben.   I, si hem d’escapçar, començarem a llevar places hoteleres de turisme d’espardenya.  Un altre exemple: si les carreteres estan estibades, com que els nostres imposts romandran aquí, podrem fer una bona xarxa ferroviària que dugui el tren de l’aeroport cap a l’interior de l’illa i fins a les zones turístiques.  Un altre exemple: si el lloguer de tot l’any és massa car, com que les taxes turístiques, tant de cases com d’hotels, no se n’aniran d’aquí, podrem fer cases de lloguer social.  I podrem fer lleis fiscals que abaixin (o llevin) les taxes damunt el lloguer normal de tot l’any, que enllepolesquin els propietaris amb el lloguer de sempre.  Si tornam comandar a ca nostra, tendrem molt de joc i molt de marge de maniobra.  

El lloguer turístic, ben regulat, dins unes normes condretes, pot suposar a la llarga una transformació de Mallorca com a destinació turística de categoria en lloc del formiguer de gent que és ara, gent que ve butxaques buides, per fer la sargantana ajaguda al sol tot lo dia i per engatar-se un vespre darrere l’altre i encara de whiskyot de barral a l’hotel mateix, per allò del ‘tot inclòs’.  A més, el lloguer de cases particulars du un repartiment del guany del negoci turístic a diferència del turisme d’espardenya, que deixa tot el guany al turoperador i a l’hoteler.  El turista de cases particulars surt a dinar o a sopar a restaurants d’aquí, compra a botigues d’aquí.  L’amo (o la madona) de la casa fa fer dissabte a dones d’aquí.  En una paraula: aquest turisme suposa la democratització del negoci turístic.  

Per això els grans hotelers acabussaren don Joserramón la passada legislatura per mirar d’aturar aquest nou turisme que no passa per les seves mans.  Quan ells començaren a posar el ‘tot inclòs’, hi va haver un fester de negociants a les voreres de mar que ho passaren molt malament i se’n queixaren, com és de suposar.  La resposta dels grans hotelers va esser que allò era “lo que el mercado pide” i que hi ha “libre mercado”.  Beníssim.  Res a dir.  Però ara que el mercat demana llogar cases particulars, ara resulta que, de “libre mercado”, res de res.  De cop i volta aquests “liberales” de barret tornen més controladors que en Quin-quin-un, aquell balduf de Corea del Nord.  Lo que voldrien és que el Govern fes un entrunyellat de lleis que, a la pràctica, prohibissin el lloguer particular sense dir-ho tot dret.  Això voldrien els grans hotelers.  Per això trob que un cert ecologisme extremat du les sabates girades de peu en donar la culpa de la saturació turística al nou turisme.  Valdria més que punyissin per mirar de fer minvar les xifres de turisme barater!  O és que encalçar el petit propietari no fa tanta de por com fer els comptes al gran hoteler?

    Jo dic una cosa: no paguen els petits propietaris totes les contribucions obligatòries perquè allò sigui privat seu?  Si és privat seu, quin mal hi ha que en treguin un propit, si fan les coses ben fetes, si no perjudiquen cap veïnat?  Per què els han de posar tantes de traves?  Si un que té una casa només n’ha d’esser propietari a l’hora d’apoquinar, els ve de nou que, com més va, més hi hagi renúncies a herències?   Llavors diuen que “es mallorquins vendrien sa mare”. No és això, pardalots!

    Això mateix passa a fora vila: per començar, no hi deixen fer gens d’obra si les finques no arriben a dues quarterades… ajuntades d’abans de no sé quin any.  D’acord que, en bocins massa petits, no hi han de deixar fer obra: arribaria que tota l’illa seria una edificació.  Però, si deixaven ajuntar els bocins sense comptar cap enrere, molts de mallorquins baratarien una terra per una altra, així com feien un temps, a fi de poder fer finca edificable i almanco aquelles terres no tornarien marina.  És que una terra abandonada, farcida de romeguers, d’olivardes i de batzer, fa gaire més mirera que un bocí sembrat, ben arregladet, amb una caseta proporcionada, estil pagès?  Això veuríem si deixaven ajuntar trossos de terra…  i si no feien gaire els comptes a l’amo de la terra.  Ho dic perquè també, com més va més, ja han començat a ficar el nas a fora vila amb normatives que no treuen cap enlloc i que no les havien vistes mai: curset per esquitxar, permís per això, permís per allò…  Llavors els ve de nou que també molts se n’afluixin, d’esser hereus d’una terra?  Llavors n’admiren un que hagi fet un viatge al Sàhara i hagi tastada llet de camella enmig del desert. Allà perfecte viure sense fermalls i aquí un darrere l’altre? De què anam?

    No és bo, fer tant els comptes a tothom.  Que deixin fer la gent i que la deixin alenar una mica.  Jo, si estava en el lloc de segons quins polítics que només cavil·len la manera de tocar els orgues, em demanaria per què hi ha pobres que, assaciats, proven d’arriscar-se a votar Trumps o  Le Pens.  Els ve gaire de nou?

6 Replies to “El meu parer sobre el lloguer turístic

  1. Enhorabona per la publicació, fa pocs dies estave comentant els mateixos punts referits al lloguer, la pressió hotelera -me recorda tornar a la organirzació gremial- , la manera de dur bons turistes i que tornir a surar els petits i voltans comerços i perquè no? Estalviar aigua, menys fend etc. Evirant el tot inclòs.
    Posat’s amb tot, perquè no reduir places hoteleres? A que no? Idò, no vulgues pels altres li que no vulguis per a tu!
    Per altre banda estic estorat amb el “consentiment dels politics” que pareix que viuen del poble i no per el poble
    Salut




    4



    0
  2. Bon article que compartesc .
    Limitar la oferta afavoreix els que hi són (hotelers) i si en venen massa podem influir la demanda, fent que sigui més car: impostos. Fem pagar impostos als turistes a les cases vacacionals també i als hotels, als cotxes de lloguer, als ciclistes….de manera que sigui més car venir. I amb els diners recaptats fem infraestructures adequades, carrils bici, transport públic, ….i el que calgui.

    Tenim uns governants poc compromesos i menys adequats per gestionar el problema. Que prenguin decisions d’una vegada!




    3



    0
    1. Hi estic d’acord.
      És ben hora que ens posem un preu i que el profit i els avantatges de la demanda turística romanguin aquí i no tan sols els inconvenients.




      0



      0
  3. Tot i no estar d’acord en alguns petits detalls del teu article (més permisivitat en construccions en sòl rústic i defensa del liberalisme en tots els àmbits), he de dir que dius veritats com a punys.
    Em consider una persona progressista i nacionalista (no independentista) d’aquestes maltractades illes i trob que l’actitud en el tema del lloguer turístic dels grups que suposadament m’haurien de representar ha fet empegueir.
    Aquesta era l’oportunitat per a fer una Llei turística reguladora, matisada, consensuada i, sobretot, que no perdés de vista les enormes possibilitats democratitzadores i diversificadores del nou lloguer turístic: beneficis raonables per a una gran quantitat de població de manera directa/indirecta i acabar amb l’acumulació grollera d’enormes guanys per part dels quatre gorans de sempre.
    En definitiva, els poders fàctics s’han imposat i s’ha anat a legislar contra el peix petit, l’objectiu fàcil. Ara mateix n’Escarrer, en Barceló, na de Benito, els palanganers a sou de Diario de Mallorca, etc, deuen estar brindant per la nova Llei i per la docilitat i curtor generalitzada dels mallorquins.
    Enhorabona per l’article.




    2



    0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*