Lleopoesia a Porto Cristo

Ens has acollit, sense queixa
Has abrigat el nostre fred
Com una mare als seus fills
Escalfant sentiments mariners

M’aixeco al matí i et respir
Sense cap por a ser estrany
Sent la teva abraçada
Com una barca besa una ona
Porto Cristo, de platja familiar
On es pot gaudir de la paraula
On es pot gaudir de la mirada
Sempre a l’aguait d’una sirena
Coves blanques amb història
Roques mil•lenàries que criden
Costa den Blau que respira
Els nostres alens de cor que batega
Porto Cristo, seriós i festós
Del Carme la teva patrona
Sempre a cop de martell
Transformes el moll en mollet
I que em dius del teu riuet
Espectacle de la naturalesa
I nedar no és una punyeta
Si arribes a la cova del correu
O a la punteta
I no puc deixar de banda
I em quedaré curt, de ben segur
Les coves millors de món
Drach, Hams, teves son
Podria seguir i no em cansaria
Alabar el teu historial infinit
Malgrat sigui per un carreró
I pugui acabar fet un Cristo
Caminar amb tu per sempre
PORTO CRISTO

One Reply to “Lleopoesia a Porto Cristo”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*