Concert homenatge pòstum en record del músic Miquel Andreu a l’Església Nova de Son Servera

El dissabte dia 26 d’agost, a l’Església Nova de Son Servera les bandes de Música de Son Servera, Manacor, Capdepera, Sant Llorenç, i el grup Jazzteu Band, es reuniren per celebrar un homenatge pòstum a la memòria del serveri Miquel Andreu, mort ara fa dos anys a un tràgic accident laboral. En Miquel al llarg de la seva vida va formar part d’aquestes bandes, així com de la Jazzteu Band.

Una impressionant fotografia d’en Miquel, i vora aquesta, el seu trombó de vares, presidiren tot el concert. Al concert homenatge assistiren el seu pare Miquel, la seva vídua Cati Febrer, acompanyada del seus fills: Marina, Cristina, i Miquel, germans i altres familiars.

En primer lloc va actuar la Jazzteu Band, presentada per Miquel Gayà, component de l’orquestra i que va ser professor d’en Miquel de trombó, i també de la seva filla Marina. Recordà la passió i il·lusió d’en Miquel per la música de jazz. Interpretaren «S’Entreforc» de Tolo Comes, i una peça (va dir) que agradava molt tocar amb l’orquestra a n’en Miquel, «My little suede shoes» de C. Parker.

L’actuació de les bandes es va determinar per l’ordre cronològic en què havia col·laborat Miquel, la primera d’elles la Banda de Música de Son Servera, dirigida per Joan Antoni Ballester, que interpretaren: «Xabia» i «Orion», de Jan van der Roost.

A continuació na Marina Andreu, filla d’en Miquel, acompanyada del pianista Miquel Oliver, va tocar «Song to Lotta», de Jan Sandstrom dedicada al seu pare. Va tocar amb una emoció especial, il·lusió, i ganes, i el nombrós públic assistent li va dedicar una gran ovació.

La presidenta de la Banda de Música Manacor, Antònia Bassa, va recordar que en Miquel va ser component de la banda manacorina durant uns cinc anys, ja que la seva filla Marina hi volia tocar, però volia que som pare l’acompanyàs. Quan es va crear l’actual Associació que gestiona la banda, en Miquel en va ser membre fundador.

El director de la banda manacorina Eduardo Bernabéu, va escollir (amb gran encert) pel concert «Andres contrabandista» d’Óscar Navarro, i «Misty» d’Errol Garner, on na Marina va actuar de solista amb el trombó que tocava el seu pare, acompanyada de la banda, van ser un dels moments més emotius del concert.
Tot seguit, la seva germana Cristina, va recordar el seu pare i va llegir unes paraules de record i gratitud acompanyada al piano per Miquel Oliver, que emocionaren als assistents.

La Banda de Música de Capdepera amb el seu director Miquel Gayà, que va recordar el pas d’en Miquel per la banda de Capdepera quan estaven necessitats de trombons, i varen tocar el pasdoble «El arte de Cuchares» d’Enric Pastor, i «Dakota» de J. De Haan.

La darrera actuació de la nit fou a càrrec de la Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar, dirigida per Pere Siquier que interpretrà «Shangai» d’Óscar Navarro.

El president de la banda Bartomeu Mestre, va tenir unes paraules de record per en Miquel i d’agraïment per a totes les bandes i l’orquestra que col·laboraren en l’homenatge.
La vídua d’en Miquel, Cati Febrer, va agrair l’homenatge i l’assistència del nombrós públic i a tots els músics el haver participat amb un concert tan entranyable per a la família. Sens dubte el gran concert i homenatge serà recordat com un dels grans esdeveniments celebrats a l’incomparable marc de l’Església Nova de Son Servera.

Representants de les cinc formacions musicals, van lliurar a la família una escultura de Rogelio Olmedo, que representava un trombó de vares, instrument que interpretava l’homenatjat.

 

Carta de na Cristina al seu pare

Antes d’anar-te’n solia creure que res dolent mos podria passar, i molt menys que podria passar-te a tu. Aquell 4 de setembre de fa dos anys no podies anar-te’n per mils raons. La primera i la més egoista es perquè no estàvem preparats.

A vegades desitjam que es anys passin ràpid, i altres vegades que passin ben a poc a poc.
Lent per no oblidar-te mai, per sentir sempre la teva veu, la teva olor i la teva manera de ser.
I ràpid perquè tothom diu que es temps heu cura tot, però l’única cosa que cura és temps és aquella cara amb la que tots mos miraven fa dos anys. Ara es temps no fa res més que fer-me pensar amb ses coses que mai podrem tornar a viure junts.

Han passat moltes coses amb dos anys. Una de ses més importants es que ha marxat un des teus pilars, i creu-me, l’enyoram molt. Hem hagut de ser valents, hem hagut de vèncer a gegants, gegants que no tocaven ser-hi.
Tots mos hem ajudat, sa mamà mos ha necessitat i tal vegada no hi hem estat tant com mos hagués agradat, però estem molt orgullosos d’ella, i tu, també hi estaries.
En Miquel Àngel ja és Físic i tot i que ningú sabi de què va la seva feina exactament, també mos sentim molt orgullós d’ell.

Na Marina t’enyora molt. S’està convertint amb una metgessa amb la passió necessària per triomfar i també et sentiries orgullós d’ella.

Eres fàcil d’estimar, un poc caparrut, però fàcil d’estimar. Tothom que te coneixia destaca aquesta intel·ligència especial que no hem pogut trobar dins ningú més. Sense tu la vida és més pobre a tots els nivells.

Tot i que pensar-ho molts de pics provoca un des pitjors sentiments experimentats mai, he decidit recordar-te just com haguessis volgut, amb alegria.

La música va ser una de ses teves grans passions i allà vares fer grans amics, amics que avui han volgut tocar per tu, per poder arribar fins allà on ets. El clarinet que venia a cercar-te cada dia abans de banda, el trombó que te va ensenyar gran part d’aquesta passió, el piano que no ha deixat de pensar amb tu ni un sol dia i que es essencial per noltros, la trompeta, la flauta i molts altres que avui són aquí per tu.

I no només músics, tots els que som aquí volem arribar avui a tu per dir-te lo molt que ens fas falta i cada un som un bocí del que mos vares ensenyar, perquè tothom que te coneixia aprenia una cosa de tu, i això et feia ser únic.

Vàrem tenir un pare excepcional i ara podem dir que tenim segons, tercers i fins a quarts pares, amics que mai han deixat d’estar amb noltros.
Encara pens amb les darreres paraules que me vares dir: “ser tu, no deixis mai de ser tu”. I això Papà, me costa molt si tu no hi ets.

He pensat molt durant aquests dos anys, i me n’he adonat que mai perds a un pare, només heu recuperes d’altres mil maneres al llarg de sa teva vida i se reflexa amb objectes, records i persones.

Del que estic segura es que mai no m’oblidaré de tu. Es meus valors, la meva manera de enfrontar-me al món, són en essència teus.

T’enyoram i t’enyorarem per sempre.

Parlament del President Banda de Música de Sant Llorenç Bartomeu Mestre
«Cinc anys de música, amistat, viatges, vivències, notes i records». Amb aquestes paraules fa quasi dos anys, et vàrem dir adéu des de la Banda de Música de Sant Llorenç; però dins l’ànima de tots ja gestava la idea d’acomiadar-te amb música…bé…acomiadar-te no seria la paraula adequada. L’essència d’una persona no mor fins que no s’extingeixen totes les vides que ha tocat i, en el teu cas, vàrem ser moltes, i moltes d’elles som aquí aquest vespre, amb un pensament únic: tu, Miquel, bufant el trombó de vares del qual sorgien notes de pasdobles, clàssiques, romàntiques, populars, de jazz…Existeixen persones amb una llum tan gran que fins i tot quan se’n van aquesta llum roman per sempre.

I com no podia ser d’altre manera, la música i l’estimació que despertares en tots els que te coneguérem han fet possible aquest concert-homenatge. Bé i el gran treball del teu amic Jesús Fariñas, que se’n ha cuidat de l’organització (demanaria un fort aplaudiment per ell). Però no només en formam part els músics de la banda de Sant Llorenç, també hi han volgut esser presents les teves bandes de música de Capdepera, Manacor, Son Servera, i els teus amics i companys del teu grup Jazzteu Band.

La teva veu, per desgracia va callar molt prest, però la teva música i el teu record restarà per sempre present als nostres cors.
Només hi ha una expressió que resumeix el sentiment que s’ha generat aquesta nit: GRÀCIES MIQUEL.

Si voleu veure més imatges d’aquest esdeveniment, clicau aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*