La lliçó eslovena

Eslovènia, un país amb poc més de dos milions d’habitants. Un jugador de basket, Goran Dragic, el Messi del Basket, amb la genialitat de Drazen Petrovic, l’habilitat i les fintes d’Iverson i la fiabilitat de Kukoc. Un torneig, l’Eurobasket 2017. Un rival, Sèrbia, ex-capital de Iugoslàvia. Una lliçó, no és necessari formar forçosament part d’un imperi per aconseguir les fites més grans.

No són poques les vegades que he d’escoltar com si fos un dogma de fe en contra de la independència de Catalunya la frase “I si els catalans s’independitzen, contra qui jugarà el Barça?”, com si jugar a la lliga espanyola fos imprescindible per aconseguir fites a globals, res més lluny de la realitat.

Els poders fàctics concentrats a les capitals dels estats centralistes fan creure a la gent, que no hi ha un “més enllà” o com deien les fantasioses columnes d’Hèrcules (encara presents a l’escut espanyol) “Non plus ultra”, titllant de provincians i de “poca cosa” a aquells qui estimam i creim en el nostre país, la nostra terra i la seva gent, i “gosam” renunciar a formar part, encara que sigui com a subdits, del seu gran imperi.

Tanmateix el jove equip eslovè, després d’eliminar a les semifinals a la selecció espanyola, ha meravellat a a tota Europa i a tot el món amb un joc espectacular, i ha guanyat a la selecció sèrbia, que massa sovint sembla encara no haver superat la dissolució Iugoslava i el lloc preferent i preferit que ells hi ocupaven. No poden perdre, molt manco encara si és contra una de les “províncies” que ells controlaven i encara menys a la final del torneig per seleccions més important d’Europa i un dels més vists del món.

La selecció eslovena, molt més distesa i alegre en el seu joc, sense l’obligació de guanyar de qui du la mort d’un imperi a les seves espatlles i sabent que la seva gent, sense ínfules de superioritat i amb ganes de festa, els aplaudiria igualment l’esforç realitzat, ha aconseguit el que els seus rivals d’avui els hi deien que mai podrien aconseguir, que somniaven truites.

Tanmateix si volem gaudir dels nostres èxits com a país, no ens queda d’altre que seguir la lliçó eslovena: no hem d’escoltar mai el menyspreu de qui no ens vol bé, ens em de llevar la por que ens volen posar al cos i hem de sortir d’aquest marc mental a on ens tenen situats a on ells hi manen i aconsegueixen que en lloc de cohesionar-nos com a poble, ens barallem entre nosaltres.

Només així, illencs, catalans, i valencians  podrem ser els propietaris del nostre destí i el dels nostres fills. Només així podrem decidir nosaltres el nostre futur, que serà segurament i com han demostrat avui els eslovens, molt més profitós si som lliures.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*