Aclariments sobre feminisme i “ideologia de gènere”

Per mi, els dos conceptes del títol, són dues coses diferents. Consider que el gènere amb què naixem és molt significant i important en la identitat de cada persona. Trob que ho és molt més que, per exemple, la religió, l’idioma, la nacionalitat, la professió, la classe social i qualsevol altra característica que ens puguem imaginar.

Voler fondre els dos gèneres en un de sol, en un d’híbrid, ni carn ni peix, mig figa mig raïm, trob que no treu cap enlloc ni ho puc entendre. Això me pens que cerca, si no ho duc errat, un determinat corrent de pensament, el qual n’hi ha que l’anomenen (sobretot els qui no hi estan d’acord) «ideologia de gènere». Si vaig errat, digau-m’ho. El feminisme, en canvi, per mi, és tota una altra cosa, que puc dir que compartesc bastant, en línies generals.

La setmana passada, a títol personal, vaig tocar aquest tema en un article a la premsa local de Manacor. La majoria dels qui me n’han parlat, hi estan d’acord. Però n’hi ha que han entès que, en parlar d’«ideologia de gènere», em referia al feminisme. I això ha duit qualque malentès. En aquell article, vaig dir ben clar que: «la lluita per la igualtat entre homes i dones sí que és cosa bona i desitjable, al meu entendre». Per mi, d’això es tracta el feminisme, un ideal que compartesc. Com compartesc també que és la dona, i no l’home, qui ha de decidir si du a terme la bella (bella per mi, alerta!) missió de la maternitat.

No compartesc gens, en canvi, que confonguin (no sé si aposta o sense voler) el legítim ideari feminista amb la ideologia que vol fondre els dos gèneres en un. Això consider que no té res a veure amb el feminisme. Jo, personalment, d’això, sí que n’estic en contra. Jo destrii una cosa de l’altra. Però veig que n’hi ha que consideren que els dos principis són dues cares de la mateixa moneda. D’aquí ve el malentès.

Mai de la vida no he menyspreat el feminisme ni, encara manco, les dones. Com podria jo subvalorar mai ma mare, la meva filla, la meva dona, la meva germana, les meves amigues? És que no em passa pel cap!
Em sap greu que l’extensió obligatòriament limitada d’un article a un setmanari en paper no permeti aprofundir en els arguments ni aclarir-los així com tocaria i això, de vegades, pot dur malentesos.
Estic absolutament obert a debatre, des de l’esperit constructiu, aquest tema com qualsevol altre amb qualsevol persona que discrepi del meu parer. Mai no m’he pensat que cap opinió meva vagi a missa ni sigui inqüestionable. Oferesc la meva disposició permanent a debatre obertament aquesta qüestió com qualsevol altra. I, encara més, amb persones que se n’entenguin més que jo.
Cordialment,

Jordi Caldentey

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*