Lleopoesia contracturada
Sent el dolor que s’amaga Acaramel·lant nus de palla Triant saluts d’adéus Carregant el silenci d’una flor
Autor: Toni León
Lleopoesia a la “veu de la naturalesa”
Tu creus que t’escolten? Tu creus que son conscients? Tu creus que van per bon camí? Tu creus que la solució existeix?
Lleopoesia de selecció
Era un dia com un altre Desitjant trobar qualque tresor Desitjant vetlar qualque incís Era un dia com un altre
Lleopoesia de tremolor
No és fàcil el destí Ni tant sol la soledat Quan treus la veritat A passejar pel infinit
Lleopoesia a un Nadal diferent
(petita aportació a la gent que va patir i a la gent solidària, a les riades del Llevant de Mallorca) Nadal diferent D’aigües desbocades De terra arrossegada De pedres que criden
Lleopoesia sense so
Que puc sentir cor de paper Sentir el sentiment fosc Sentir la matinada de lluna Que puc sentir sang sense llum
Lleopoesia a la nit de les verges
Arriba la revetla de la nit de les verges fadrinets a cantar si bunyols voleu tastar A rondar que és el que toca vi dolcet vos acompanya pretendents a festejar i alerta si vos fan bufar Estimades compassió escoltau les...
LLeopoesia d’al·lucinació
Veig el que no veu ningú Veig imatges de mirall obscur Veig teranyines incolores Veig una remor dins el calaix
Lleopoesia emboirada
Boira que pastura Boira que en silenci passa Boira de soroll humit Boira animada sense ànim
Lleopoesia a la pluja d’agost
Gotes de pluja cauen Demanant perdó a l’estiu Com a llàgrimes fresques Que refresquen les ànimes