Condemnats a passar per l’arc

El cas de na Paula Rotger, la treballadora de l’aeroport lingüísticament menyspreada per la “guardia civil” i posteriorment expedientada per AENA, haurà servit per fer visible, a tots els que encara no havien, o no havien volgut obrir els ulls, la forma en que des de sempre se’ns tracta als qui vivim a les colònies. Sempre serem sospitosos a davant els ulls del sistema corrupte espanyol, sempre estarem obligats a passar per l’arc, com a metàfora, mentre ells es passegen amb tota impunitat per ca nostra i exploten el nostre territori fins a l’ofegament total emportant-se’n tots els guanys (el cent per cent de les taxes aeroportuàries ens les roba Madrid) i condemnant a la gent que viu aquí a patir-ne les conseqüències.

Sempre tendrem l’obligació d’anar a rebre els borbons o qualsevol altre representant de la noblesa corrupta espanyola, si ens hi negam serem també passats per l’arc per a que entre els diferents estaments madrilenys col·locats a casa nostra s’inventin una denuncia i entre ells i la premsa escombraria omnipresent a l’estat generin proves i informes falsos, com hem pogut veure durant els darrers anys, proves que fins i tot els partits autoanomentats regionalistes o fins i tot federalistes es creuran i faran miserablement seves per por a no rebre. Una por que ha portat a aquests partits a abandonar la simbologia propia per quedar bé amb l’opressor, per fer una altra metàfora, si els integrants d’aquests partits tenguessin la pell d’un altre color, se la pintarien del mateix que l’opressor, el que ara s’anomena eixamplar la base és tan sols la por a no ser multat, perseguit o fins i tot empresonat per defensar els drets pels que tanta i tanta gent va haver de lluitar.

Avui l’assetjada és na Paula, però l’any passat va ser en Valtònyc, l’altre ho varen ser els professors i mestres, l’altre Unio Mallorquina (i tota la gent que en formava part), l’altre els qui defensaren el territori denunciant la piscina il·legal d’en Pedro J. Ramírez com a fet simbòlic de l’ofegament i ocupament territorial… i així agressió rere agressió conformant un llistat interminable de repressió.

Els braços executors a les ordres del sistema rebran premis ja sigui en forma d’ascensos, medalles i sobresous o bé en forma de ressó mediàtic fins i tot a emisores televisives pretesament d’esquerres, com han rebut personatges tan poc interessants periodísticament com Marhuenda o Inda.

Mentre nosaltres patim aquest setge, silenciat per nosaltres mateixos -“no et fiquis en política” ens diuen- i renegam, cercam qualque tara i posam en dubte els agredits en lloc de defensar-los, l’estat, amic íntim de l’IBEX 35, es frega les mans i accentua la seva inquisició colonial “legal”, apropiant-se fins i tot de les concessions de les escoletes municipals, no es cap secret que les empreses del representant oficiós de l’IBEX, Florentino Pérez, està imposant-se a la major part d’aquests concursos, però no ho digueu alt que encara rebreu i sereu mal vists. Pels illencs és igual qui governi, l’IBEX, com la banca, sempre guanya. No volen que els illencs tenguem el més mínim bri de poder.

Tan sols serem respectats si donam la cara pels qui ens han protegit en qualque moment. Cal oblidar-se’n de negociar o de demanar clemència a qui ens vol aniquilar, qui té el poder absolut mai negociarà ni mai cumplirà les promeses (mirau el vídeo), governi qui governi. Hem tenir-ho clar, ells fan sonar els arcs de seguretat quan volen, perquè els arcs (que no són de dretes ni d’esquerres) són seus, pagats amb els nostres doblers, la nostra terra, la nostra suor i el nostre patiment, però ben seus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.