El dret a l’autodeterminació de Catalunya i el Regne d’Espanya

Hem d’admetre que els redactors de constitucions espanyoles fan trampes clarament intencionades. Ja des de la primera i «famosa» (per a ells) constitució de Cadis (19 març 1812), on miren de fer «la quadratura del cercle del principi de la sobirania», afirmant alhora i sense cap contradicció el principi sobirà de la Revolució Francesa i la sobirania del rei per dret diví.Ja d’entrada s’afirma:

«DON FERNANDO SEPTIMO, por la gracia de Dios y la Constitución de la Monarquía española, Rey de las Españas».

I inmediatamente s’especifica:

«Art. 3. La soberanía reside esencialmente en la Nación, y por lo mismo pertenece a ésta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales».

I més endavant s’introdueix el «dret diví»:

«Art. 168. La persona del Rey es sagrada e inviolable, y no está sujeta a responsabilidad».

També la constitució espanyola del 1979 conté trampes que ens afecten directament, com podeu llegir al document adjunt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: