Els difunts d’ara, com els d’abans

Tothom en parla, ha sortit a diaris d’arreu del món, és el safareig que es sent avui a portals de carrers, bars i xarxes socials: “Troben centenars de cossos sense sepultura al cementiri de Manacor“.

La condemna és unànime: “qui ha fet això no té ànima”, “t’imagines si hi ha qualque familiar nostre?”, “s’ha de saber qui són aquests morts i qui ho ha fet que la pagui”… hom no pot més que estar d’acord amb totes aquestes sentències. La curiositat m’esdevé quan escolt aquestes paraules de la boca de gent que pensa a l’inrevés quan els morts sense identificar provenen de la guerra civil, “no hem de remoure el passat” repeteixen, sense cap argument de pes mentre et titllen amb mots com “guerracivilista”, apresos a base d’escoltar-los una i altra vegada a la tele-porqueria.

Els fets d’aquests dies haurien d’ensenyar a tothom que qualsevol persona, per bona o dolenta que la considerem des de la nostra òptica personal i tengui la religió i ideologia que tengui, mereix que els seus familiars la puguin recordar, tant és si els morts són de fa dos, vint o més de vuitanta anys i enlloc d’estar a un magatzem del cementiri es troben tirats de mala manera a una cuneta a una de les milers de fosses que tothom sap o intueix a on són, però que el “beatisme” de la nostra societat es nega a reconèixer.

Tanmateix, de ben segur, aquest mateix “beatisme” farà que tot quedi tapat amb un simbòlic llençol i que ni tan sols el ferest i repugnant tarannà del culpable de la deplorable troballa al cementiri de Són Coletes, no sigui condemnat i fins i tot ni tan sols reprovat i corri així el perill de repetir-se.

No n’aprendrem?.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.