“Els jueus del segle vint-i-u”

Diu un company meu, i amb raó, que els catalans, donant a entendre per catalans tots aquells qui parlam (siguem de dretes o d’esquerres) la llengua catalana, som els jueus del segle vint-i-u pels espanyols. Se’ls en fot si nosaltres consideram o no que formam part d’un sol poble, per ells encara que ho neguin dia i nit amb la boca, al seus ulls ho som.

Cada dia de la nostra vida els hi hem de demanar perdó per existir, som els culpables de tots els seus desgavells i sempre troben una raó o una altra per relacionar-nos amb un assassinat, un desastre natural, la crisi econòmica… Tot això evidentment sense cap prova, ni tan sols cap indici.

Però realment el que els emprenya és que sempre hem estat al capdavant de totes les reivindicacions. Hem lluitat i lluitam pel drets de les dones, dels immigrants, dels treballadors… Sense anar més enllà fa tan sols uns dies es celebrava el centenari de la vaga de “La canadenca” a Barcelona, que propicià entre altres coses la instauració de la jornada laboral de 8 hores tal i com la coneixem a dia d’avui, fa 5 anys a Mallorca sortírem més de cent mil persones per defensar una escola pública de qualitat i en català i cada 11 de setembre es reuneixen a Catalunya més d’un milió i mig d’ànimes per reclamar-ne la seva independència.

El poder de l’IBEX 35 té molt coll avall que si ens elimina com a poble la resta serà com bufar i fer ampolles, per això omple televisions, diaris i ràdios de presentadors i tertulians que instiguen la violència física i verbal de cap a nosaltres, farcint de mentides i dogmes inventats cada paraula i cada lletra d’aquests pamflets.

A Espanya el fet de ser feixista et dóna punts per estar i romandre ad eternum dins l’estament polític i ser enterrat amb tots els honors i el reconeixement de tots els partits amb seu a Madrid, com en el cas de Fraga IIribarne. Nosaltres mai no tendrem els seus mateixos drets, per molt que demostrem odiar la nostra cultura pròpia i a la nostra gent sempre tendrem aquella tara, ja sigui en forma de llinatge, avantpassats o el sol fet d’haver nascut i crescut a un lloc extern per ells, que ens vetarà accedir a cap lloc de poder a dins les castellanes butzes de l’estat.

Avui comença un judici, i no serà el darrer, que és la materialització visual a ulls de tot el món d’aquesta infàmia i odi visceral de cap a nosaltres, el judici als presos i a les preses polítiques i als presidents d’Omnium i de l’ANC. Pels “españoles muy españoles” , no és un judici, és un escarment a qui s’ha atrevit a aixecar la veu i reclamar justícia social durant tot aquest temps i si aconsegueixen acabar amb nosaltres per la via de la por, ja que no ho poden fer passar-nos a tots per la guillotina com desitjà públicament l’intel·lectual castellà de referència Arturo Pérez Reverte, aniran a per les dones, immigrants… en definitiva cap a qualsevol que no obeeixi al peu de la lletra els seu desitjos i capricis imperials com el de fer passar el corredor mediterrani per Madrid. Posicionar-se al costat del seu feixisme és per a qui no vol lluitar el més còmode, però tard o d’hora també li tocarà el rebre.

Jo, com sempre, ja sé de quin costat estic, del que reclamen més drets i una vida més digna fins i tot pels qui avui ens declaren culpables, perquè no vull cap alabança d’un feixista i sempre preferiré romandre del costat dels dignes com Emili Darder, Lluís Companys, Aurora Picornell, Lorca, Einstein o qualsevol dels qui s’enfronten a un judici que comença avui, però pel que ja han passat un any i mig a la presó.

Si lluites pots guanyar o perdre, si no lluites ja estàs perdut.

 

One Reply to ““Els jueus del segle vint-i-u””

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.