Entrevista a Cecili Buele, activista social, sobre la lluita que es du a terme en defensa de les pensions públiques

Cecili Buele i Ramis, és una persona a la que admiro i a la qual m’uneixen llaços familiars. La seva trajectòria professional i política és àmpliament coneguda, així com la seva participació en nombroses reivindicacions. L’última a la qual s’ha ficat és la defensa i reivindicació de les pensions justes.

Cecili, vaja moguda a tot l’estat espanyol, en defensa de les pensions públiques.

Efectivament, el Moviment Pensionista en general, en unitat d’acció entre totes les organitzacions, el passat dilluns 25 de gener, impulsà a tots els territoris de l’estat espanyol una jornada de conscienciació i mobilització, amb el lema «Governi qui governi, les pensions públiques s’han de defensar!»!

Què hi pretenen, amb tot això?

Amb aquesta jornada de conscienciació i mobilització, el Moviment Pensionista d’arreu de l’estat, vol mostrar-ne el rebuig a l’anomenat Pacte de Toledo. Considera les «recomanacions» més recents (sobretot la núm. 16) com una veritable agressió del tot inacceptable al Sistema Públic de Pensions. De la mateixa manera que considera rebutjable la política del ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá.

I com te n’assabentes, d’aquestes mogudes relacionades amb les pensions?

A través de la Plataforma creada recentment a les Illes Balears i Pitiüses, integrada per desset entitats socials, sindicals i ciutadanes, que s’hi han adherit des d’un principi, i pels principis.

De quina plataforma ens estàs parlant?

Jo m’hi vaig incorporar a finals del proppassat mes de novembre. Fou una de les meves primeres experiències en la utilització del «zoom» per a mantenir trobades virtuals a través de la pantalla. Hi vaig participar cada vegada que es convocava la trobada i em va entusiasmar la temàtica, la gent que intervenia, els assumptes que s’hi tractaven, la diversitat de les entitats que hi deien la seva…

Vols dir que, des de ca teva, t’ajuntaves a altra gent de Ciutat, on vius?

De Ciutat i de la Part Forana de Mallorca. Però també de Formentera, d’Eivissa i de Menorca. És una Plataforma de les Illes Balears i Pitiüses en Defensa de les Pensions Públiques.

Quines accions heu duit a terme, des d’aquesta Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques?

Jo només et puc parlar d’allò que he viscut més de prop. M’entusiasmà participar, el proppassat 29 de desembre de 2020, en la concentració que férem per lliurar a la delegada del Govern espanyol, la senyora Aina Calvo, el nostre Manifest signat per totes les entitats. Ens hi mostràvem obertament favorables al manteniment i la consolidació d’un sistema públic de pensions, que consideram incompatible amb la privatització a punt d’emprendre pel Govern espanyol, els grans sindicats, la gran patronal, la gran banca i les grans empreses asseguradores i de fons de pensions. Ho veim com a molt perjudicial per a la gent treballadora. Sobretot, per a la gent jove i per a les dones.

En quin sentit, la gent jove i les dones poden sortir-ne perjudicades d’aquestes mesures que, segons dius, està emprenent el Govern d’Espanya?

Allò que fins ara havia estat considerat com un dret bàsic de la gent que treballa, és a dir rebre una pensió pública, digna i suficient, un cop acabat el període laboral (art. 50 de la Constitució espanyola), avui dia ho veim greument amenaçat.

Per quins motius creis que està amenaçat aquest dret bàsic?

Sobretot, per la cobdícia insadollable d’elits financeres, bancàries, asseguradores o fons d’inversió, que veim llançar-se frenèticament damunt la caixa única de les pensions. S’assemblen a veritables aus de rapinya que, sense cap casta de consideració envers la situació cada cop més difícil que travessen les classes treballadores, pretenen enriquir-se més encara aprofitant-se d’això que en diuen pandèmia.

Els considerau uns aprofitats?

A tu què et sembla! Aprofiten els moments de desmobilització social, forçada per les circumstàncies sanitàries. I, enmig de tot el drama que patim, arreu d’aquestes Illes nostres i del conjunt de l’estat espanyol, pretenen assaltar i fer-se seva la major partida de despesa pública espanyola: els 140.000 milions d’euros, que suposen les pensions al conjunt de l’estat.

Qui són els que integren aquest grup d’aprofitats?

Sense cap dubte, el Govern PSOE-UP, el més progressista de la història, diuen, amb els ministres Escrivà i Calviño com executors. Es veu ben a les clares que pretenen empobrir i privatitzar les pensions públiques, sobretot les de les noves generacions treballadores. Ho presenten com una nova “reforma”, segons diuen, seguint les “recomanacions” de l’anomenat Pacte de Toledo. Per cert, un pacte sobre les pensions, en el qual no intervé per res el Moviment Pensionista, cada cop més potent arreu de l’estat espanyol i també en aquestes illes nostres. Tot ho negocien, donant-li l’esquena.

I vosaltres, no els heu adreçat cap de les vostres reclamacions?

Com a Plataforma illenca, a més del lliurament que férem a la delegada del Govern, sobre la defensa de les pensions públiques, ens vàrem adreçar també als 14 representants polítics d’aquestes Illes nostres, diputats i senadors. Tant als que són presents al Congrés com als que són al Senat. Només 2 es varen dignar contestar-nos. I ho feren amb unes paraules tan fines que no comporten cap casta de suport, concret i pràctic, a les nostres demandes.

Per què creis que ho feren així?

Està ben clar. Veim que, com a polítics, romanen amb les mans ben lligades. No els queda més remei que haver d’obeir el dictat xantatgista de les directrius que provenen de Brussel·les. Sabem que la Unió Europea condiciona el lliurament dels fons destinats a pal·liar els efectes d’això que en diuen pandèmia per mor del coronavirus, al compliment estricte de totes i cadascuna d’aquestes mesures antisocials. Nosaltres ho veim claríssimament, però ells no s’atreveixen a dir-nos-ho clar i català i ens ho pretenen amagar. Arribam a la conclusió que no ens representen com cal ni com es mereix cadascuna de les entitats de la Plataforma.

Si polítics i governants vénen obligats a haver d’obeir les directrius provinents de les més altes instàncies europees, segurament no deu quedar cap altre camí obert per fer efectives les vostres demandes.

A veure, tampoc no ens hi representen, ni tan sols se n’hi fan mereixedors, cap dels “agents socials”, CEOE, CEPYME, CCOO i UGT, alguns dels quals, per ser conseqüents en la defensa dels interessos públics, s’hi haurien d’haver oposat obertament. És més, consideram del tot il·legítim que unes entitats, siguin les que siguin, amb interessos econòmics directes en la gestió de fons privats, donant l’esquena al Moviment pensionista, puguin posar-se al front de negociar qualsevol

reforma de les pensions, ni dels Plans Privats d’Empresa. Pel cap baix, els privilegis que els proporcionen esdevenen immorals.

Aleshores, i per concretar-ho una mica més, quines són les vostres reivindicacions actuals?

Durant aquesta jornada de conscienciació i mobilització del 25 de gener, juntament amb el conjunt del Moviment Pensionista de tots els territoris de l’estat espanyol, les entitats que integren la Plataforma de les Illes Balears i Pitiüses en Defensa del Sistema Públic de Pensions, com a Pensionistes en Lluita, varem reivindicar enèrgicament i fermament mitja dotzena de punts que consideram del tot irrenunciables.

Mitja dotzena de punts, tampoc no són gaires. Creus que se’n pot aconseguir algun?

Tenim la convicció ferma que, només amb la pressió que arribem a exercir des de baix, es podran aconseguir tots i cadascun d’aquests sis punts que reflecteix el Manifest de la Plataforma de les Illes Balears i Pitiüses en Defensa del Sistema Públic de Pensions.

1 – Basant-nos en allò que assenyala la Carta Social Europea, que estableix el 60% del salari mitjà per a les pensions mínimes, doncs això: Pensió mínima de 1.084 euros per a tothom.

2 – L’eliminació de la bretxa de gènere a les pensions, mitjançant l’equiparació salarial entre dones i homes, tot al llarg de la seva vida laboral.

3 – Una revalorització de les pensions, d’acord amb l’IPC real i anual, que quedi garantida per llei.

4 – La derogació de les reformes de pensions de 2011 i 2013 i de les reformes laborals de 2010 i 2012.

5 – Una bona auditoria de comptes de la Seguretat Social, per determinar la magnitud del seu saqueig, i procedir a compensar-ne la Tresoreria General.

6 – L’eliminació de coeficients reductors en jubilacions anticipades i l’abonament del 100% de la pensió, amb un mínim de 40 anys cotitzats i 60 anys d’edat.

Quasi res! A l’espera d’aconseguir-ne algun, què t’agradaria demanar a la gent que llegesqui aquesta entrevista que t’hem fet?

Crec que ja és ben hora que la població treballadora de les Illes Balears i Pitiüses, juntament amb la de tots els territoris de l’estat espanyol, de qualsevol edat i condició, prengui consciència de tot quant ens estam jugant hores d’ara. Són moments molt delicats, que poden esdevenir definitius.

Les pensions no són assumpte de gent gran, només. Les pensions públiques no són cosa de gent vella. Les pensions públiques de demà es guanyen avui. I el futur, bo o xerec, de les pensions depèn del tractament que en facem ara.

Creus que la reforma de les pensions, que estan emprenent de manera més o manco encoberta, afectarà de manera molt directa dos sectors de la població: les generacions més joves i les dones?

Tant la joventut d’avui dia com les dones d’avui dia, amb les mesures anunciades, aniran veient cada vegada més clarament de quina manera es redueix, o fins i tot desapareix per complet, el seu dret bàsic a una pensió pública digna i suficient.

Per això, feim suport al lema d’aquesta jornada de conscienciació i mobilització arreu de l’estat espanyol i al conjunt de les Illes Balears i Pitiüses: GOVERNI QUI GOVERNI, LES PENSIONS PÚBLIQUES I ELS DRETS DE LA GENT TREBALLADORA S’HAN DE DEFENSAR!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: