Entrevista a Víctor Ferragut, compositor, instrumentista, i director de la Banda de Música de Felanitx

Víctor Ferragut, va néixer el 8 d’abril de 1987 a Capdepera, és llicenciat en les especialitats de Tuba i Composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya, i s’ha format amb professors com Albert Guinovart, Bernat Vivancos i Lluís Vergés.

Va ampliar els seus estudis a la Bern University of Arts amb Thomas Rüedi i té un Màster Universitari en Formació del Professorat per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a intèrpret és un espectacular instrumentista i ha col·laborat habitualment amb la Banda Municipal de Barcelona i la Banda Municipal de Bilbao. Ha estat guardonat al Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España, al Concours de Jeuneses Solistes de Luxemburg i becat a l’Excel·lència per la Fundació Anna Riera, entre d’altres. També ha format part del projecte educatiu produït per l’Auditori de Barcelona, Tubs i Tubes.

El seu catàleg com a compositor inclou les obres de teatre musical Aldarulls (2013) i l’Endemà de Fedra (2015), la cantata La Disputa de l’Ase (2015), abundant música vocal i nombrosos arranjaments per a tot tipus de formacions. A més, ha estat guardonat al XXII Concurs de Cançons Infantils Ciutat de Reus.

Actualment és professor al Conservatori Municipal de Música i Dansa de Manacor, professor i gestor a l’Escola Municipal de Música de Capdepera, així com director artístic de la Banda de Música de Felanitx.

Víctor, la teva trajectòria és impressionant. Tens antecedents familiars en el món de la música?
Puc dir, tot i que cap d’ells ha exercit mai professionalment, que venc de família de músics. El meu repadrí, en Miquel Llull (pare de la meva padrina materna) va ser mestre musical del meu padrí, en Bartomeu Massanet. La seva filla Àngela cursà els estudis de piano i Magisteri. D’altra banda, (tot i que no són antecedents)la meva dona, Xisca Asensio, és violinista i musicoterapeuta.

A quina edat i on vas començar els teus estudis musicals?
A l’edat de 9 anys al C.C Banda de Música de Capdepera. El meu primer mestre fou en Josep Joaquim Esteve.

Quin va ser el teu primer instrument. Amb 9 anys imagino que no seria el bombardí…?
Vaig començar amb la trompeta, però només vaig aguantar un any. No m’hi trobava a gust, tot i que l’instrument m’agradava molt. Vaig decidir provar un instrument amb la «boquilla» més gran. Va ser així com vaig trobar el bombardí, i ha estat el meu company de viatge fins al dia d’avui.

El teu padrí va ser director molts d’anys de la Banda de Música de Capdepera. Com ha influït amb la teva carrera?
Tot i que mai no va poder dedicar-se professionalment a la música, la formació i experiència musical del meu padrí sens dubte són un exemple a seguir. Des de ben petit sempre vaig anar amunt i avall amb el meu padrí, i solia acompanyar-lo als assajos de la banda, escoltant els assajos assegut al seu costat. En aquell temps la dirigia Enric Pastor. Tot i que m’agradava la música, trobava que era massa complicat per jo tot allò. Però quan tenia 9 anys els músics de la banda varen venir a fer una audició a l’escola i em vaig decidir a provar-ho.

On cursares els estudis de bombardí?
Els meus estudis de bombardí els vaig començar amb en Josep Joaquim Esteva a Capdepera. Posteriorment vaig fer les proves d’accés al Conservatori Professional de les Illes Balears, estudiant amb en Miquel Asensi, ambdós professors eren mestres de tuba a la Banda Municipal de Palma. Acabat el grau mitjà vaig decidir fer les proves a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on vaig estudiar amb en Pablo Fernández, tuba de l’Orquestra Simfònica de Barcelona. Paral·lelament em vaig formar amb professors com Thomas Rüedi, Josep Burguera, Steven Mead, Miquel Moreno, i Sergio Finca,entre d’altres.

Perquè estudiares composició després d’acabar la carrera de bombardí?
Des de petit sempre vaig jugar a escriure música, era un camp que sempre m’havia cridat l’atenció, ben igual que el de la direcció. Quan em plantejava l’opció de quina especialitat cursar els estudis superiors, ja em va rondar la possibilitat de cursar composició o direcció. Finalment vaig començar l’especialitat de bombardí. En acabar la carrera estava a Barcelona amb feina i una mica de temps per continuar formant-me, així que vaig decidir provar sort.

Per què no direcció?
A l’Escola Superior de Música de Catalunya, tot i que haguis cursat alguna especialitat anteriorment , has de tornar fer les proves d’accés,per cada nova especialitat que optes. Jo just havia acabat la carrera de bombardí i la veritat, no em vaig preparar les proves, i per estudiar direcció no vaig tenir la nota suficient. Així que vaig començar estudis de composició.

Has estudiat amb el gran Albert Guinovart. Què t’ha aportat?
Podria dir que gràcies a ell he estat capaç d’escriure alguna cosa amb cara i ulls: tot i que al llarg de la meva vida acadèmica he tingut diferents mestres que m’han ajudat molt, fins que no el vaig conèixer crec que no vaig entendre l’harmonia. Moltes vegades em diuen que la meva música s’assemble a la seva; ja m’agradaria estar a la seva alçada! Tot i que al llarg dels anys que vaig estudiar amb ell suposo que alguna cosa hauré après…

Víctor, parlem de la Banda de Música de Felanitx. Com va ser el procés per assumir-ne la direcció?
Quan optava a la direcció, durant el procés de selecció vaig presentar un projecte on un dels elements essencials és concebre la banda com una organització social o musical que ha de repercutir, no tant sols en la mateixa formació, sinó també en el seu entorn. Aquest projecte soci -pedagògic ens ha de mostrar una banda de música oberta a la societat que contribueixi al desenvolupament humà de les persones, amb l’objectiu final de cercar l’excel·lència musical: una banda sense músics, i aquesta sense públic, no és una banda.

La Banda de Música de Felanitx és una de les formacions més valorades de les Illes Balears. Què t’agradaria aportar com a director?
Sens dubte estam d’acord. La Banda de Música de Felanitx és una més valorades del territori balear, per la gran tasca feta al llarg de la seva història pels seus membres i directors. M’agradaria expandir la massa social i cultural de la Banda dins el municipi, així com projectar-la a nivell nacional i internacional engrandint el seu repertori i les col·laboracions amb altres entitats i artistes. Hauria de ser un dels principals objectius de la formació a curt termini. D’altra banda considero important millorar la comunicació de la Banda a través de les xarxes socials, mitjans de premsa locals i autonòmics per tal de fer arribar les propostes de la formació a nous públics, I finalment,i no per això menys important, afavorir i recuperar repertori de compositors autòctons així com l’encàrrec de noves obres.

Com va néixer el projecte d’enregistrar la teva composició «La disputa de l’ase» que opta al millor disc dels Premis Enderrock de la Música Balear 2018 de música clàssica?
Anys enrere el meu amic i company Carles Lorente, que dirigia la Banda Juvenil de Tarragona, em va demanar de fer una cantata infantil per a la commemoració del 50è aniversari de l’Escola Pax (Tarragona). El projecte va sortir endavant i va arribar a les orelles d’en Pere Siquier, director aleshores de la Banda de Música de Felanitx. En Pere em va proposar de fer la cantata a Felanitx, però la història original no s’acabava d’adequar a l’ocasió, així que vàrem contactar amb en Gabriel Mestre per fer una nova proposta dramatúrgica basada en la música original prèviament escrita. Finalment es va afegir en Sebastià Portell per a l’elaboració de les lletres i així fou com sorgí «La Disputa de l’Ase». Després de l’èxit de l’estrena a Felanitx i a Sant Joan, Pere em va cridar per proposar-me l’enregistrament del CD.

Com a compositor, en que treballes a l’actualitat i quins són els teus projectes més inmediats?
Actualment, tenc poc temps per a la composició. A part de la direcció artística de la Banda de Música de Felanitx faig classes al Conservatori Municipal de Manacor, i gestiono l’Escola Municipal de Música de Capdepera. Projectes que m’encanten i on dedico la totalitat del meu temps!. Però l’anàlisi de les obres que comporta estar al front d’una banda, així com la dedicació a la docència m’estan nodrint d’una sèrie de coneixements que un dia o l’altre acabaran repercutint en la composició.

Sembles una persona molt inquieta. Segur que ja tens projectes en marxa…
Sí, a Capdepera tenim varis projectes en marxa que comporten la realització de molts arranjaments per a formacions molt diverses, per tant dedico la major part del temps creatiu a produir nous arranjaments per aquestes formacions. És un procés molt enriquidor, ja que has d’adaptar totes les partitures per alumnes de diferents nivells que conviuen musicalment.

Què et consideres més compositor, director, intèrpret o pedagog?
Et puc dir, Magdalena, que al cap i la fi em considero músic: cada una d’aquestes facetes m’ha nodrit i fet millorar en qualsevol de les altres i m’ha fet créixer a nivell personal i musical.

Víctor, quins són els teus projectes de futur?
M’agradaria trobar el temps per a recuperar algunes obres històriques de l’arxiu de la Banda de Música de Felanitx, així com acabar una missa breu que tenc pendent. De totes maneres, sempre que rep un encàrrec trob el temps per a dedicar-li tota la meva atenció. Així que mai se sap!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.