Entrevista al compositor manacorí Francesc Xavier Gelabert i Muntaner

Francesc Xavier Gelabert i Muntaner. Manacor 1976. Llicenciat en Composició pel Conservatori Superior de les Illes Balears. Màster en composició per la European Musical Creation Workshor (2009-2014).
Masterclass en composició d’avantguarda amb Alberto Posadas, Aureliano Cattaneo, Xavier Stefano Gervasoni.
Director del Cor de Cambre Ars Antiqua de 2001 al 2016.
Membre del comité musical de les òperes El Prates, El Mikado, Ai Quaquín que has vengut de prim!., La floristeria del pànic, Lera me i E Lucevan le Estellel, entre moltes altres obres.
Guanyador del concurs de Composició Art Jove 2001 amb el seu Quartet de cordes num.1- Digue’s foll.
La seva trajectòria com a compositor és d’admirar. Parlam amb Francesc Xavier, una persona senzilla i propera, que ens parla del seu treball, trajectoria i projectes de cara al futur.

Ens podries parlar dels teus antecedents familiars dins el món de la música, a quina edat vares fer la teva primera obra ?
A casa no tenim cap cas de músic, ni professional ni amateur; de fet va ser una gran sorpresa a casa.
I no tinc record de voler fer res més des de que vaig descobrir que els sons es podien escriure.
Vaig començar a escriure molt aviat; de fet tenc algun intent de composició que es remunta a quan tenia 12 anys.

Com a compositor de quines obres estàs més satisfet. I què destacaries de la teva evolució?
Cada obra és diferent en si mateixa, però moltes d’elles no es poden entendre individualment, ja que formen part d’un procés que n’abarca vàries. En algunes el resultat sonor és millor que en altres, però en altres l’organització interna és més satisfactòria que en algunes… No sé si m’explic! El que vull dir és que com a creador la satisfacció final no depèn només d’un factor. També depèn del moment en que et trobis, no sé fins a quin punt em puc sentir satisfet d’obres escrites fa vint anys igual que no puc saber com em sentiré de satisfet d’aquí a vint anys amb les obres d’avui. Sí podriem dir, però, que no dono per acabada cap obra fins que no n’estic plenament convençut.

Quins guardons has obtingut al llarg de la teva carrera?
Només en tinc un: el de Composició ART JOVE 2000 i em van haver de obligar-me a presentar-m´hi al concurs. No m’he presentat quasi a cap concurs excepte en dues o tres ocasions; sempre han sorgit projectes molt més interessants que m’han fet capgirar els plans.

Sabem que estàs gravant un disc. Eº ns pots avançar informació?
Estem gravant un disc amb Octoechos Choir, amb obra meva per a veu i electrònica. Ja hem enregistrat “La inescrutable veu de Déu” i ara estem acabant d’assentar algunes obres més per a properes sessions. És una producció de Ca’s Music i esperam que cap a la primavera del 2020 estigui tot a punt.

Parlem del maig del 2019, de la teva conferència i estrena a Algaida de “La veu de les gàrgoles” un encarrec de la Banda de Música d’Algaida. Tingueres llibertat per a crear-la?
“La veu de les gàrgoles”, com tu has dit, va ser un encàrrec de la Banda de Música d’Algaida i una aposta personal del seu director Andreu Julià. La confiança amb mi va ser total ja que només em van imposar dues directrius: que fos una obra de concert (és a dir, una obra d’una durada mínima de 40 minuts) i que empràs l’espai com a element formant de l’obra. També vam decidir incorporar-hi orgue, ja que l’església d’Algaida en tenia. Al final vam plantar una obra de 50 minuts, amb una seixantena de músics, on cada un d’ells tenia la seva part individual, és a dir, que l’obra constava de seixanta parts individuals diferents i totes elles basades en un mateix tema, les melodies dels cossiers d’Algaida com a eix vertebrador. El més interessant de tot va ser que em van donar la oportunitat de poder explicar l’obra abans del concert en una conferència on es desgranaven cada un dels passos donats.

On més es va tocar aquesta obra?
Primer, com he dit abans, es va estrenar a Algaida, i després es va poder sentir a Manacor gràcies a la convidada del Convent Organis Festival i posteriorment a Flix (Catalunya) gràcies a la Unió Social de Flix.

Tens qualque obra començada que haguis deixat al calaix de les partitures?
Tots tenim obres que per un motiu o un altra han quedat al calaix. De totes formes aquestes, moltes vegades es transformen en embrions per altres obres.

Amb l’experiència que tens avui en dia, quin encarrec t’agradaria que et fessin?
No som persona que esperi res. Quan vull fer una cosa la faig amb o sense el suport de cap institució. Les obres més complicades de muntar, com les obres escèniques, són les que necessiten més suport, les que més serveixen per crear nous vincles amb el públic però a les que menys suport et donen. De fet, les dues òperes de cambra que he estrenat no han contat de cap tipus de suport ni públic ni privat exceptuant la implicació total i sense reserves de Joan Gomila, amb la seva sala LA FORNAL sense la col·laboració del qual no hagués estat possible l’estrena de “E lucevan le Stelle…”

Arriba sempre la inspiració?
No crec en la inspiració i de cada vegada pos més en dubte la seva existència. Crec en la feina dura, constant i diària. Jo ho comparo molt amb la criança d’un fill: no crec amb allò que et diuen “saps que t’hi ha sortit de bon al·lot/a”, l’educació comporta esforços i sacrificis i la composició, igual que l’ensenyança, a que em dedic amb molta passió, també comporta sacrificis i esforços. No és només una professió, és una forma d’entendre la vida i de corresponsabilitat amb la societat. Per a mi la creació no és un oci, és una part del creixament social i mental d’un poble. Hem de reivindicar amb més força que mai la paraula CULTA, MÚSICA CULTA; no per ser la música de les èlits, sinó per ser la música que, juntament amb totes les altres arts, ens ajudarà a ser un poble millor.

Què és el més difícil de la composició… i el més fàcil?
Per mi el més dificil és pensar l’obra, què vols, com ho vols, com fer-ho perquè allò que tens al cap es transformi en dibuixos a sobre del paper… Estic molt temps, fins i tot setmanes o mesos, en pensar l’obra i sentir-la dins del cap abans d’enfrontar-me al paper en blanc. Contràriament el més fàcil és el que pareix més difícil i és embrutar el paper.

Dins el món de la composició quins autors t’agraden més ho admires?
No tenc un gust d’autors predeterminat. Sí tenc obres de molts autors que m’interessen des del punt de vista tècnic i/o sonor i d’altres que, no sé perquè, simplement m’agraden.

Apart de la música i composició, quines són les teves aficions?
Com he dit abans per mi la música no és una professió sinó una forma de viure, per tant, no sé si tenc aficions a part de la música. Probablement tenc moments d’esbarjo però sempre vinculats al món de la creació com la lectura (del que sigui, des de religió fins a novel·la eròtica passant per tractats tècnics, arquitectura, matemàtiques…) i la pintura; pintar em fa centrar molt en els meus processos creatius compositius.

Parlem un poc, de les obres que han estat més importants dins la teva carrera?

No crec que hi hagi obres més o manco rellevants, el treball constant fa que cada obra sigui diferent i significant per tu. Sí és cert que per magnitud n’hi ha algunes que destaquen com les dues òperes estrenades “E lucevan le Stelle” o “Libera me”, així com “La veu de les gàrgoles” o “La inescrutable veu de Déu”. Tan mateix obres molt més petites, com moltes de les obres per a orgue que he escrit i que s’interpreten quasi setmanalment dins de les temporades de concerts a Mallorca, han suposat una transformació del meu llenguatge actual i han fet “transformar” la programació d’aquest instrument arreu de l’illa.

Quantes estrenes sols fer al llarg de l’any?
No ho he calculat, tot depèn dels encàrrecs o de si són obres de petit o de gran format, però podriem dir que entre 12 i 15 obres l’any.

El 22 de desembre està previst l’estrena d’una obra teva per part de la Banda Municipal de Música de Castelló. Com és aquesta obra?
La programació d’aquesta temporada de la Banda Municipal de Castelló incorpora un element temàtic als seus concerts; enguany són alguns dels reptes que ens queden per solventar en ple segle XXI com el medi ambient, la igualtat de gènere, la immigració… El seu director, Marcel Ortega i Martí (Tarragona, 1990) em va proposar tractar el tema de la democràcia. El punt de vista de l’obra es centra en el retorn de postures antidemocràtiques, els populismes i els nous totalitarismes revisant discursos que, tot i pareixer que estaven més que soterrats, tornen a reviure tan des de l’estrema dreta com des de l’estrema esquerra i de com nous neo-dictadors es fan servir dels sistemes democràtics per agafar el poder per sotmetre el poble que el va elegir.

Quins projectes tens pels propers anys?
Es presenten uns anys un poc moguts; a més de l’estrena amb la Banda Municipal de Castelló hem començat la gravació d’un disc amb Octoechos Choir, un octet vocal especialitzat amb música d’avantguarda. A més s’estrenaran dues obres més a Saragossa i al juny del 2020 començam una gira europea amb l’Ensemble l’Itineraire de París i el Flexus Project que dirigeix el compositor català Joan Bagés. Estan previstes, també, dues estrenes més, tan a Manacor com a Flix (Catalunya) per a una formació molt especial: campanes de campanar i electrònica que, si tot va bé, es podran sentir per les Festes de Sant Jaume (gràcies a la col·laboració i al suport del Patronat de les Festes de Sant Jaume de Manacor) amb obres meves i de Anna Bofill, Joan Bagés i Nadal Roig.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.