Espanya ens engega

Si el que fora l’imperi espanyol ( o potser caldria dir-ne imperi castellà) ha anat perdent durant la seva història tots els territoris és a causa de la seva nul·la capacitat de seducció. Tan sols entenen les terres situades fora de la delimitació castellana com a possessions amb les que mai acceptaran el més mínim tracte de bilateralitat. Cuba, Holanda, Portugal, Mèxic en són tan sols les més conegudes, però la llista de colònies que han anat perdent durant els darrers 200 anys és llarguíssima.

Tanmateix en els temps moderns aquests antics imperis estan condemnats a desaparèixer, a esmicolar-se. Ho ha fet Anglaterra i ho farà Espanya, l’única diferència que hi haurà seran els tempos i la relació posterior entre els estats resultants d’aquesta desfeta. Espanya, que sempre tria la mateixa opció: la de la testiculina, “por mis …”, “a por ellos”… segurament no tendrà la millor de les relacions amb aquests territoris a diferència de l’imperi anglès (o britànic si voleu) que en els darrers temps ha sabut flexibilitzar les seves postures i tractar, ara sí, de tu a tu a les seves antigues colònies.

Aquestes maneres de fer barroeres es demostren a les manifestacions unionistes en contra del referèndum a on hi solen comparèixer banderes preconstitucionals pertanyents a l’època de la dictadura franquista, que lluny de ser repudiades per la resta d’assistents a la manifestació són fotografiades i visiblement “admirades” per molts dels assistents.

Igualment aquests territoris no considerats com a “espanyols purs” són insultats diàriament des dels mitjans centralistes sense que això suposi cap toc d’atenció ni a dreta ni a esquerra de l’arc parlamentari central. És l’anomenada desafecció de la que feia esment José Montilla i que en els darrers anys ha augmentat i augmenta amb cada dia que passa: començà amb el “raspado” d’Alfonso Guerra i que a dia d’avui encara no ha acabat ni en du punt de fer-ho.

Si demà es vota o no, des del meu punt de vista (tot i que seria recomanable) és secundari, el procés català ja ha triomfat. Ha triomfat perquè ha aconseguit cohesionar la seva societat per portar a terme un projecte il·lusionant, perquè han aconseguit sortir de les “capsetes” de catalanistes i espanyolistes per passar a ser tots catalans i catalanes. Qualsevol que hagi anat a les manifestacions a favor d’aquest referèndum sabrà, lluny del que volen fer creure els mitjans centralistes, que l’estelada -símbol de llibertat i no d’identitat- la llueixen somrients catalanoparlants, castellanoparlants, immigrants, cristians, musulmans, jueus… tots ells com han acollit aquest nou projecte de país.

Ara tambè els illencs hem de començar a preparar el nostre procés, tenim la meitat de la feina feta, l’imperi castellà no canviarà mai la seva actitud, preferirà quedar tot sol a intentar seduir, preferirà la separació a reconèixer mai el seus errors. Per tant hem de començar a tendir ponts i escriure un full de ruta conjunt amb tots els sectors de la nostra societat, a on no s’ha d’excloure a ningú i dirigir-lo amb fermesa, i sempre amb el somriure a la cara, cap a la llibertat imparable també del nostre país, de les nostres illes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.