Havíeu sentit mai a dir? “Anar coc-piu (o cloc-piu)” o també “dur les ombres mortes”

Quan hom veu una persona amb un semblant trist, decaigut, malaltís o amb cara de desenganyat, se solien emprar qualsevol d’aquestes dues frases fetes per comunicar, bé al mateix afectat “et veig molt cocpiu” / “duus unes ombres molt mortes”, o a altri, la preocupació envers el mal aspecte del personatge en qüestió. Aquestes expressions les podríem emprar també aquests dies en els quals molta gent enyora la joia de les festes.

El DCVB esmenta aquestes dues definicions:

CLOC-PIU (o coc-piu o cloc i piu). adv. i adj. 
|| 2. Malaltís, decaigut; cast. clueco, alicaído. «Aquest sempre va cloc-piu» (o «està cloc-piu», o «està fent cloc i piu»). Com vols que s’estigui surrut o cloc-piu, Ruyra País pler 78. Les dones… tenen gran habilitat per a fingirse malaltes a lo millor, fent cloch i piu per consevol cosa, Martí G., Tip. mod. i, 32a.
Fon.:
klɔkpíw (Olot, Costa de Llevant, Barc., Vendrell, Val., Eiv.); klɔppíw (Men.); klɔkipíw (Ripoll, Olot, Llofriu, Ll., Valls, Reus, Tortosa, Benassal, Betxí, Alcalà de X., Val., Sueca); kɔppíw (Mall., Men.).
Etim.:
compost de cloc i piu, onomatopeies del crit de les gallines i dels pollets.

Al mot OMBRA, apartat de locucions (LOC.) lletra H: Dur ses ombres mortes: anar macilent, tenir aspecte de malalt o de desenganyat, no tenir delit (Mall.).

També hi podem afegir aquesta definició d’en Carles Marín que podem trobar a la web Rodamots:

  • Vol dir tenir un aspecte malaltís, trist o lànguid. Però, com ha arribat a significar això? Parlant d’ombres, podem recordar el títol d’una novel·la alemanya d’Adalbert von Chamisso, titulada L’home que vengué la seva ombra. En aquesta història, l’ombra arriba a prendre un caràcter de símbol de l’ànima, possiblement perquè l’ombra acompanya el cos i en reprodueix la forma i la posició. D’aquí que també signifiqui allò que, segons certes creences, sobreviu d’un desaparegut, com a sinònim del mot ‘espectre’. En plural, ‘ombres’ vol dir el posat, l’aspecte d’una persona. Per això, si qualcú té un aspecte decaigut o melangiós, hi poden escaure frases com: ‘Du les ombres mortes‘.

    Carles Marín, Els refranys i les frases fetes de ‘Parlant en plata’ (Palma: Moll, 2006)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: