Havíeu sentit mai a dir? “Fer una mussa”

Abans, a Manacor i segons tenc entès també a altres zones de Mallorca”, quan dues persones conegudes es trobaven i un dels dos tenia ganes de conversar una estona d’una cosa o altra, l’interessat li enflocava a l’altre “Hem d’anar a fer una mussa?”. Ara aquesta expressió ha anat perdent terreny enfront d’altres més comunes com “fer un cafè” o “anar a berenar”.

Tot i que el mot “mussa” no apareix a cap diari, sí que hi ha la variant “anar a fer un mos”, encara molt viva a altres terres de parla catalana. L’etimologia de “mussa” és molt clara (del llatí mŏrsa, ‘mossegada’), tot i que la seva incorporació a aquesta frase feta tant podria venir com a abreviació de “mossegada”, com de la paraula “mòssa” (reconvertida a “mussa”) de la que us fem avinent la segona accepció que en aquest cas és la que ens interessa, del DCVB:

MÒSSA f.

| 2. Buit practicat en una cosa per encaixar-n hi una altra; cast. muesca, ranura. Mòssa de la bacina de barber: el buit que té la vorera de la bacina per a encaixar-hi el coll del qui s’afaita; cast. gargantil. Mòssa d’una bossa de plata: minvada que fan els tels de la bossa, a cada cap; en la mòssa de dalt es posa el tancador, i en la de baix es clou la bossa (Mall.). Mòssa de l’escut: buit semicircular que tenia la vorera de l’escut d’armes. Lo braç dret no deixe anar penjant, mes porte la mà posada del escut sobre la mossa, Menaguerra Cav. 13. Fer mòssa a un plat d’arròs: llevar-ne molt, menjar-ne molt (Eiv.).

També hi ha qui diu que podria tenir quelcom a veure amb el mot “Mussa”, ja que designava certa alegria i que en un principi podria haver-se emprat per com a frase per “anar de dones”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: