Havíeu sentit mai a dir? “Repitar”

Iniciam una nova secció a aquest espai digital per fer arribar paraules que, pel motiu que sigui, estan caient en desús. Aquest espai s’emmiralla en el cappare d’aquests reculls digitals al llevant de Mallorca “Mots perduts” de la revista digital llorencina card.cat i l’espai digital de Facebook “Tant és ara com abans” de Vilafranca de Bonany.

Com podeu veure hem començat amb una paraula que encara s’empra amb una relativa freqüència, ja que tampoc es tracta de tan sòls posar aquells mots que ja no s’escolten per a res, sinó que hi ha de tenir cabuda qualsevol paraula o expressió que, o bé ja no s’escolti gaire, o bé l’hagueu sentida i us hagi semblat estranya. Si ens voleu fer arribar els vostres suggeriments, podeu fer-ho tant responent als comentaris, com enviant un correu a editors@rellevant.cat.

Passant al mot que ens ocupa, “repitar” apareix al DCVB amb la següent definició:

REPITAR v. tr.
Estalonar, apuntalar una cosa aplicant-la per un cap a una altra (Vic, Canet de M., Mall.); cast. apoyar, apuntalar.”

Si bé a la definició parla d’objectes, “repitar” s’empra sovint fent referencia a persones. “Repita’t (a mi)” es fa servir tant si és perquè la persona ens faci de suport per tenir més força a l’hora de sostenir quelcom, però també ha derivat en l’efecte contrari, el que la persona emissora ofereix el pit, un braç, l’esquena… per alleugerir-li l’esforç a l’altra o fins i tot de forma afectuosa oferint-li descans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.