Havíeu sentit mai a dir? “Treginada o treginat”, que res té a veure amb “traginar” o “traginer”

“Va pegar un bot tan alt que amb el cap va ferir la treginada”. Potser ni tan sòls posada en context molts de vosaltres no entendreu el significat d’aquesta paraula, però estic ben segur que encara n’hi ha alguns que l’heu sentida anomenar més d’una vegada.

Al Llevant de Mallorca jo l’havia sentida a dir en la seva variant femenina “treginada“, però l’Alcover-Moll ens explica que també existia com a “treginat” i en les seves formes antigues “teginada” i “teginat“.

TREGINADA f.
Sostre || 2 (Mall., Men.); cast. techo. S’estudiar consisteix en seure devant es llibre una hora mirant ses treginades, Ignor. 47. Un llamp se passejà per les traginades de l’escola, Vidal Mem. 50.
Fon.:
tɾəʒináðə (Mall., Men.).
Var. form.:
teginada (Alcover Rond. ii, 100).
Etim.:
V. treginat.

TREGINAT (i ant. teginat). m.
Sostre || 2 (Pla del Penedès, País Valencià); cast. techo. Ficà una cadena la qual és ficada alt en lo teginat, Pere Pasqual, Obres, i, 55. Tocava del cap al treginat del portxo, Muntaner Cròn., c. 171. Remirant en lo treginat de la dita cambra, Vida Coet. R. Llull (BSAL, xv, 352). Dessús en lo traginat | de fin or tot de Florença, Turmeda Diuis. 9. Bigues, tagells e altra fusta necessària en un traginat del palau, doc. a. 1405 (Rubió Docs. cult. ii, 376). En una casa lo fonament és primer, e aprés les cambres, e aprés lo teginat, Sermons SVF, i, 95. Caygué lo traginat e esclafà’l, Quar. 1413, p. 233. Per les golfes, pels treginats, per les teulades, Valor Rond. iii, 15.
Fon.:
tɾeʤinát (val. no apitxat); tɾeʧinát (val. apitxat).
Etim.:
treginat i treginada (amb ses variants més antigues teginat i teginada) són derivats de l’àrab tajín, ‘cassola’, amb el sufix romànic –at. El pas del significat de cassola al de peça del sostre s’explica per la forma còncava dels espais situats entre dues bigues encreuades, comparable a la forma d’una cassola (cf. el cast. artesonado, derivat de artesa, ‘pastera’).

Per altra banda, “traginar” és una paraula que, tot i ser substituïda de forma lenta per “transportar”, encara manté una certa vigència. Això és el que ens explica el DCVB:

TRAGINAR v. tr.
|| 1. Portar d’un lloc a un altre alguna cosa, sia damunt el coll o l’esquena, sia damunt una bístia, sia amb algun vehicle; cast. trajinar, transportar. Lo bou dóna significat en sa forma que sia posseyt a arar, e l’ase a traginar, Llull Cont. 156, 7. Qui no fa llances o espases, | tragina o cava per ell, Alcover Poem. Bíbl. 45.
|| 2. (familiarment) Portar algú o alguna cosa en general; cast. llevar. Se sap que les traginaren a un bordell per abusar-ne, Aurora 255. El vostre padrí us va regalar un paraigua…, aleshores el vostre orgull era de traginar-lo majestuosament, com qui duu una atxa a la processó, Carner Bonh. 121.
|| 3. (familiarment) Portar amb si, tenir; cast. llevar. Y traginen una fam tal que fa commiseració, Girbal Oratjol 260. Ma, si en tragina, de morral, aquest noi!, Ruyra Parada 46.
Fon.:
tɾəʒiná (pir-or., or., bal.); tɾaʒiná (occ.); tɾaʤináɾ (Cast.); tɾaʧináɾ (Val.).
Etim.:
del llatí vg. *tragīnāre, ‘estirar’ (REW 8837), d’on procedeix també el fr. traîner.

Més curiós és encara el substantiu “traginer o traginera“, que aquí encara s’empra per definir a aquella persona que porta o fa viatges  de coses d’un lloc a un altre, i que en els anys de l’apogeu de la construcció rebien els conductors dels camions que transportaven material i les empreses que es dedicaven a allò. També és interessant com s’anomenaven a certes zones de Mallorca a aquelles rates que per la seva mida, eren anomenades “rates tragineres” i que tot i que en un primer moment aquest nom us pugui semblar divertit, puc ben assegurar-vos que veure’n una de prop no ho era gens ni mica de divertit:

TRAGINER
|| 1. m. Home que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc., d’un lloc a un altre, sia amb carro, sia a esquena de bístia; cast. trajinero, arriero (si va amb bístia), carretero (si va amb carro). Los traginers carreguen lurs bèsties de viandes e de mercaderies, Llull Cont. 122, 25. L’asna aquella… sens traginer ni altra guarda, Spill 13162. Traginer o mulater: Mulio, agazo, Pou Thes. Puer. 107. Traginer ab cavalcadura: iumentarius vector… Traginer ab carreta: Meritorius carrucarius…, Lacavalleria Gazoph. Traginer de garrot: el qui portava les mercaderies a esquena de bístia. Los traginers apellats vulgarment de garrot comensaren e principiaren la dita confraria, doc. a. 1496 (BSAL, viii, 235). Traginer de mar o de ribera: el que es dedicava especialment a portar a les cases dels comerciants la càrrega arribada per mar (Barc.). Traginer de carrera: el qui transportava mercaderies a grans distàncies i a pobles molt allunyats del punt de partida. (Sobre els traginers pallaresos dóna amples i interessants notícies Violant Tragí 75-82).
|| 2. adj. Rata traginera: varietat de rata grossa (mall., men.). V. rata, I, || 1 c. a) fig. Persona inquieta i que va i ve molt, sobretot per traginar coses (mall.). Madò Catalin’Ayna, una pagesa… que ara és una granereta de rebost o una rata traginera… que és sa providència de ses criades que van derrera casar, Maura Aygof. 117.
Traginer (escrit també dialectalment Traginé): llin. existent a Badalona, Barc., Alcanar, La Sènia, Vinaròs, Traiguera, Palma de Mall., etc.
Loc.

Arribar amb sos traginers de Coanegra: arribar massa tard (Mall.).
Refr.
—a) «No se sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort»: significa que sovint no se sap com estan els negocis d’una persona fins que aquesta desapareix, i aleshores surten els deutes i altres embolics.—b) «Uns comptes fa l’ase i uns altres el traginer»: vol dir que moltes vegades el qui fa projectes d’acció queda defraudat perquè hi ha una altra persona poderosa que els fa fracassar.
Fon.:
tɾəʒiné (pir-or., or., bal.); tɾaʤiné (occ.); tɾaʤinéɾ (Cast.); tɾaʧinéɾ (Val.).
Etim.:
derivat de tragí o de traginar.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.