Immigració, seny i humanisme

Fa un parell de setmanes, un tema que han remolcat molt els mitjans de comunicacó és l’arribada a Europa dels immigrants que va arreplegar dins la mar Mediterrània l’embarcació Aquarius, quan s’arriscaven a fer la travessia de qualsevol manera des d’Àfrica cap a Europa, fugint de la fam i de la guerra.
En aquesta illa (com supòs que a molts d’altres llocs d’Europa), cada època de la història hem mirat qualcú com el dimoni culpable de tots els mals: Quan jo era al·lot, me’n record bé, com encara n’hi havia que malparlaven dels xuetes, un mal vici que, per sort, hem superat. Després, amb l’arribada de la immigració espanyola, n’hi havia molts que la duien dels forasters. Això era una paraula que solien dir moltes de vegades en sentit xerec, per dejectar, una paraula que va circular de temps enrere fins no fa gaire. Ara, en canvi, n’hi ha més d’un dels qui sempre seguit tenien la paraula a la boca que s’empegueeix tan sols de sentir-la.
Més endavant, el torn va tocar als alemanys, que compraven les cases dels nostres padrins
amb marcs negres, que traspassats a pesssetes eren una doblerada. Però jo diria que, curiosament, no sé si perquè duien doblers, la tírria als alemanys no va esser massa forta ni va durar gaire. Però sí que aviat va tocar al cap als moros i, no tant però també, als sudacas.

Ara, amb la immigració que fuig desesperada d’Àfrica cap a Europa en embarcacions de mala mort (així com sona), la consigna de moda és que “a Espanya ja n’hi ha massa”, que els haurien de pegar coça pel cul tot d’una cap a ca seva. També diuen que les ajudes als immigrants tenen la culpa que “noltros” passem pena per arribar a final de mes. Aquestes ajudes, jo trob que haurien d’anar encollades amb unes obligacions de fer-los fer unes feines socials. Per anar bé, els ajudats haurien de frissar de sortir-ne. Els hauria de sortir més a compte fer una feina normal que no rebre ajuda.

Però bé, dit això: me ve de nou que, els mateixos que estan tan mal a pler amb l’atenció als immigrants, no se queixen mai, mai, mai dels 42.590 milions d’euros que l’Estat va regalar l’any 2009 als “pobres” banquers quan el negoci no els rodava bé. Ni se queixaren gens l’any 2014 dels 1.351 milions d’euros que l’Estat va regalar a En Florentino i la seva gran constructora ACS quan la maniobra anomenada “Castor”, de gratar davall terra i davall mar per cercar-hi gas, li va sortir esguerrada pels tremolors de terra que causava a Tarragona i a Castelló. Maldament carreguin aquesta milionada a cada consumidor de gas en el rebut de cada mes durant 30 anys, en sentiu cap queixa ni una ? Jo no.

Europa no pot dir a tothom d’Àfrica -veniu cap aquí. No pot. Aquí no hi cap tothom. Però, al mateix temps, en sentir-ne qualcun d’aquests que planyen tan poc la gent que s’arrisca a morir ofegada dins la mar per sobreviure, pens en la gentada del temps dels nostres padrins que va haver d’emigrar de Mallorca cap a l’Argentina per no morir-se de fam. En molts de casos, aquells emigrants mallorquins hi trobaren feina, pa i casa. Riuríem gaire si, en lloc d’això, els argentins haguessen mirats els mallorquins com a gentussa i s’haguessen estimat més que se morissen ofegats dins l’Atlàntic? Li faria gaire gràcia, a un cregut blanc europeu, que això un dia passàs a un fill seu, posem per cas? Faria gens de gràcia a cap d’aquests trobar-se el famós cartell que deien que hi havia a qualque cafè de Suïssa els anys seixantes, que deia “prohibida l’entrada a cans i a espanyols”? Hi havia dret que se trobàs això pels morros un que partia generalment del sud d’Espanya no per gust sinó per enviar un sou a sa família?

Els governs d’Europa haurien de fer qualque cosa per ajudar a aturar els desastres dels països pobres. No dic donar entrada aquí a tothom sense mirar prim. No! Dic cercar un equilibri. Dic atendre els refugiats, controlar-ne l’entrada, porgar entre els qui cerquen feina i els qui en fugen i, sobretot, cercar convenis amb els governs d’allà perquè la gent hi tengui feina sense haver de partir cap aquí.

Els governs europeus haurien d’unificar la seva política exterior i actuar coordinats com una sola potència. Se n’haurien d’afluixar, del seu egoisme nacionalista que els fa mirar cadascú per ell (ells que tant prediquen que no siguin nacionalistes als bascos, als catalans, als corsos, als escocesos, als bretons i a tants de pobles sense estat que, simplement, aspiren a existir dins una Europa unida i plural).

Una mica més de coneixement, de seny, d’humanisme cristià i d’unitat d’acció a Europa no aniria malament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.