Judo Renshinkan. 1o preguntes a: Jordi Joan Nicolau Roig, nou cinturó negre 3r dan

En Jordi “Baleto”només falta a les classes per temes laborals, guàrdies… ell es infermer i quan no ve a judo es nota que falta qualcú dins el tatami. Te un caràcter divertit, és molt bon al·lot, molt noble i duu uns 30 anys practicant aquest esport.

Ara que acaba d’obtenir el cinturó negre 3r dan hem volgut tenir aquesta xerrada amb ell perquè ens comenti les seves inquietuds i sobre tot de la situació actual que vivim aquest esport d’origen Nipó.

1) Com afronteu en el judo la situació que ara patim tots amb el Covid-19?
Amb aquesta situació fa molt mal viure i fer esport; entre les restriccions, les mesures de seguretat, grups bombolla…
Feim judo així com podem, però no ho pots practicar de la mateixa manera que abans de l’arribada del COVID-19. És cert que feim ara més que mai “tandoku renshu”, que és una forma d’entrenament d’un tot sòl sense company, però el judo és molt més ampli i es necessita d’un company, també, per veure com has progressat, a on falles, a on has de millorar, quines tècniques són més efectives amb una situació en concret, com pots arribar a una tècnica que tu vols i a partir d’una altra…

2) El vostre examen es va fer sense contacte, no entenc com es pot fer un examen de judo sense contacte?
Com he dit abans, es va fer amb tandoku renshu, explicant tot el que fas, com s’anomena cada postura, els moviments… pareixia més bé un examen oral de la universitat que un examen de judo. Realment em vaig sentir així, estudiant els vespres, intentant entendre i explicar conceptes. En el cas de la kata, explicant i entenent cada moviment, perquè uke fa aquesta reacció i tori fa aquesta altra.

3) Duu feina preparar un examen d’aquestes característiques?
Vaja si costa preparar un examen d’aquestes característiques!
És una constància i dedicació casi exclusives durant una temporada al judo, sense pensar en gairebé res més, només judo. Però una vegada que has passat l’examen d’en Pep, veus el progrés que has fet i el que has après i entra una satisfacció que només coneixem els que hem passat l’examen d’en Pep, encara que no aprovem l’examen oficial. És molt mal d’explicar.

4) Amb tots els esport que hi ha, perquè et va atreure el judo?
Va ser culpa de la infermera de la meva pediatra!
Quan tenia quatre o cinc anys, vaig anar a la pediatra i ma mare li va demanar a la infermera a veure si sabia alguna art marcial, ja que els esports més convencionals m’avorrien i aquesta dona li va recomanar que anàs a Renshinkan amb en Pep, que tenia molts d’al·lots i que creia que passaria gust. I va encertar!
Des de llavors ha estat una necessitat anar-hi. De fet les temporades que no hi he pogut anar per motius de feina o d’estudis, no estava a ple, necessitava anar a judo, ja que el club és molt més que simplement judo, som com una gran família, i ho necessitava.

5) Que significa per a tu haver aprovat aquesta nova titulació com és un tercer dan?
Per jo haver aprovat un tercer dan vol dir que sé que encara me fa falta molt per aprendre, que som com un nin d’uè que comença a caminar sense caure, això vol dir que encara tenc un llarg recorregut a aprendre i a caminar.

6) Ara que ets tercer dan quin és el teu objectiu més immediat?
Amb la situació actual simplement poder practicar judo i seguir progressant i aprenent cada vegada més, ja que el judo, com tota art marcial, té una filosofia rera i és una forma de viure i d’entendre la vida.

7) Quants anys tens i a quina edat vas començar el judo?
Tenc trenta-quatre anys i vaig començar quan en tenia quatre, igual que el meu fill, que també va començar amb quatre anys.

8) Amb aquests anys de pràctica què és el que t’ha aportat aquest esport?
Tranquilitat, bons amics, bons records, un estil de vida i una forma de pensar diferents, estar més en forma que si no fes res.

9) És perillós practicar un esport de lluita com és el judo?
Que va! és molt sa practicar judo, des del punt de vista físic i anímic.

10) Vols afegir alguna cosa més?
Afegiria moltes de coses, però no bastaria tota la revista per dir-ne ni la meitat! Gràcies a tots.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.