L’ajuntament de Sant Llorenç dona la primera passa per localitzar i dignificar els republicans enterrats a les fosses de Sa Coma

L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar agraeix el conveni que signaran el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya per planificar una actuació a les fosses perquè permetrà “localitzat i dignificar” –en paraules del batle Mateu Puigròs- els cossos del republicans enterrats a sa Coma durant la guerra civil espanyola.

La consellera de Cultura, Participació i Esports del govern de les Illes, Fanny Tur, i el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva han visitat avui dematí, primer, les cases de la possessió de Ca n’Amer on el capità Bayo va instal·lar el quarter general dels republicans, i després la platja de sa Coma on es calcula que hi havia enterrats prop de 400 milicians de la guerra del 36-39 morts en els fets del llevant mallorquí. El batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, i regidors de l’equip de govern  han acompanyat els consellers, així com els historiadors Antoni Tugores i Josep Cortès. L’amo en Sebastià de sa Coma ha mostrat la casa de la possessió, i els ha fet fixar en el primer impacte de bomba de la façana i en els tres escalons que trepitjava el capità Albert Bayo per sortir a l’esplenada, i els ha descobert la taula original on feia les reunions amb el seu quadre de comandament.

Segon ha indicat l’historiador, Antoni Tugores, a sa Coma, probablement no sols hi havia fossa sinó de moltes situades prop de les cases de la possessió, entre el mar i la carretera que va a Cala Millor i també davant el passeig de vianants de ran de la platja. Encara que Tugores ha apuntat l’elevada possibilitat que molts dels morts fossin llançats a la mar, tal i com relata el català Jaume Farré Tur. També ha indicat que es creu que la majoria eren milicians del Principat que, l’agost de 1936, es van enrolar a les ordres del capità Bayo per desembarcar a Mallorca i combatre les tropes franquistes.

La comitiva s’ha desplaçat fins a la vorera de mar. Allà hi havia la fossa més gran i ocupava bona part de la platja. Aquesta fossa s’ubicava el costat de les roques de la zona més septentrional, al costat de la desapareguda caseta d’en Moix, de la qual resten solament els fonaments, part del paviment, un desembarcador i un viver de llagosta. Els republicans empraven aquesta caseta per editar un diari “La Columna” que anava adreçat als propis milicians.

Abans de la visita a la fossa de Sa Coma, Romeva s’ha reunit amb el vice-president, Biel Barceló, i amb el director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana, per establir un acord de col·laboració entre els dos governs per a planificar actuacions a la fossa. Les dues administracions volen treballar conjuntament per ‘dignificar els milicians morts’ el 1936, en el marc de la recuperació de la memòria històrica.

El conseller d’Exteriors català ha compartit la seva experiència en el desenvolupament del Pla d’Identificació Genètica i el Pla de Fosses d’actuacions en fosses de desapareguts durant la guerra i la dictadura franquista. Al Principat hi ha 503 fosses registrades, de les quals 235 estan confirmades i 268 són probables. El pla d’actuació per a enguany preveu accions en fosses i restes òssies a la superfície a l’Alt Pirineu i Aran, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central, a Girona, a Lleida i a les Terres de l’Ebre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.