L’Escola de Mallorquí ha volgut reconèixer la trajectòria del músic i filòleg algaidenc Biel Majoral

Aquest dimecres horabaixa, el ple de l’Escola de Mallorquí va aprovar, a proposta del claustre de professors, atorgar el Reconeixement de Mèrits 2020 a Biel Majoral. L’acte oficial es durà a terme dia 11 de juny al Teatre de Manacor.

El Reconeixement de Mèrits de l’Escola s’atorga cada any a persones o col·lectius que han destacat en la seva fidelitat a la llengua catalana i per la protecció i transmissió d’alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural. Entre els reconeguts s’hi troben personatges tan rellevants com el lingüista menorquí Francesc de Borja Moll, el 1976, el músic manacorí Guillem d’Efak, el 1992, el filòleg eivissenc Isidor Marí, el 2002, o la cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet, el 2015. Enguany s’ha volgut atorgar al mestre de mestres, músic, filòleg i activista algaidenc Gabriel Oliver Oliver, més conegut com a Biel Majoral.

Majoral, nascut a Algaida el 1950, és llicenciat en Filologia Romànica i especialitzat en Filologia Catalana. A més, ha estat professor de llengua catalana i cultura popular a la Universitat de les Illes. En la seva faceta musical, el paper desenvolupat per Majoral dins la música mallorquina és cabdal. Més enllà de les col·laboracions amb personatges de referència com Antoni Artigues o Pere Capellà, els “Vou veri vou per no dormir”, “Temps, temps, temps” o “Cançons republicanes” són títols imprescindibles.

El president del ple de l’Escola, el batle Miquel Oliver, apuntava durant el ple d’ahir horabaixa que “sorprèn que el nom de Biel Majoral no aparegui a la llista de reconeguts de l’Escola, organisme que comparteix els mateixos objectius d’ensenyar i difondre la llengua i cultura catalanes” i, seguidament, va donar l’enhorabona al claustre per la proposta.

Per la seva banda, el vicepresident del ple, el regidor Sebastià Llodrà, afegia que “Biel Majoral va ser un detonant clau en la recuperació dels Cossiers de Manacor, com a tutor que va ser del treball de carrera que feren Aina M. Sansó, M. Coloma Gelabert i Maria Galmés”. I recordava que hi ha la intenció d’obrir el Reconeixement més enllà de Manacor, i fins i tot de Mallorca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.