Lleopoesia a la “veu de la naturalesa”

Tu creus que t’escol­ten?

Tu creus que son con­scients?

Tu creus que van per bon camí?

Tu creus que la solu­ció existeix?

No t’escolten i tu parles

Son conscients i no importa

Sigui bo o dolent el camí, caminen

Hi ha solució, però tornen sords

La teva bondat d’esp­iga

Travessa l’oceà de paciència

Creant calma dins el seny

Creant idees no inve­ntades

Es dur el saber sense saber

Es dur sumar i restar lleis

Es dur, molt dur, co­nviure

Replegant el mal de l’univers

Vull ser innocent d’­ànima

Espectador de darrera vidre

Recol·lector de vents silenciosos

Guardià de portes se­nse clau

No t’aturis de parlar naturalesa

Naturalment no, natu­ralesa

No tot està escrit encara

Passió de espelma ap­agada

Tu creus que t’escol­ten?

Sí però no o no però sí

Enigma de pell morena

Enigma sense títol

Jo sí t’escolt- Toni León

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.