Lleopoesia contracturada
Sent el dolor que s’amaga
Acaramel·lant nus de palla
Triant saluts d’adéus
Carregant el silenci d’una flor
Vaja tremolor d’agulla
Vaja escalfor de colflori
Navegant damunt cloïssa
Retingut per una sorra negra
Dolor que me vols dir?
Tal vegada sigui pecat
T’escolt darrera un cabell
Amb els ulls oberts de la xina
Surt de la boca d’un canó
Espira tras espira al cor
Mans vermelles de sang
Siurell que siula la bondat
Sent el dolor que s’amaga
Desapareix si el nomen
El retrobament escau capritx
Assabentat d’un nou camí
Vull seguir-te, pas descalç
Clavant lletres de mentides
Vorejant la vela animada
Pels cims blancs de neu
Dolor que me vols dir?
Sord de tristesa enlairada
Paper de tinta que es mou
no és dolor, només contractura
Deixa un comentari