Lleopoesia contracturada

Sent el dolor que s’amaga

Acaramel·lant nus de palla

Triant saluts d’adéus

Carregant el silenci d’una flor

​

Vaja tremolor d’agulla

Vaja escalfor de colflori

Navegant damunt cloïssa

Retingut per una sorra negra

​

Dolor que me vols dir?

Tal vegada sigui pecat

T’escolt darrera un cabell

Amb els ulls oberts de la xina

​

Surt de la boca d’un canó

Espira tras espira al cor

Mans vermelles de sang

Siurell que siula la bondat

​

Sent el dolor que s’amaga

Desapareix si el nomen

El retrobament escau capritx

Assabentat d’un nou camí

​

Vull seguir-te, pas descalç

Clavant lletres de mentides

Vorejant la vela animada

Pels cims blancs de neu

​

Dolor que me vols dir?

Sord de tristesa enlairada

Paper de tinta que es mou

no és dolor, només contractura