Lleopoesia contracturada

Sent el dolor que s’amaga

Acaramel·lant nus de palla

Triant saluts d’adéus

Carregant el silenci d’una flor

Vaja tremolor d’agulla

Vaja escalfor de colflori

Navegant damunt cloïssa

Retingut per una sorra negra

Dolor que me vols dir?

Tal vegada sigui pecat

T’escolt darrera un cabell

Amb els ulls oberts de la xina

Surt de la boca d’un canó

Espira tras espira al cor

Mans vermelles de sang

Siurell que siula la bondat

Sent el dolor que s’amaga

Desapareix si el nomen

El retrobament escau capritx

Assabentat d’un nou camí

Vull seguir-te, pas descalç

Clavant lletres de mentides

Vorejant la vela animada

Pels cims blancs de neu

Dolor que me vols dir?

Sord de tristesa enlairada

Paper de tinta que es mou

no és dolor, només contractura

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.