LLeopoesia d’al·lucinació

Veig el que no veu ningú

Veig imatges de mirall obscur

Veig teranyines incolores

Veig una remor dins el calaix

Puc ser i no ser

Caminar baix la terra

Sumar per no perdre el compàs

Estirar el fil sense estirar-lo

Sent el que no sent ningú

Sent balades de simfonia

Sent vidres que es trenquen

Sent  l’oli dins una oliva

Calma fulla de llimoner

Calma sucre de la mel

Calma tros d’impaciència

Calma estora sense pols

Basta de pensaments quadrats

Basta de intencions modèliques

Basta de roba que no et tapa

Basta de rodar pujant muntanyes

Al·lucinacions que trenquen

Al·lucinacions que podreixen

Al·lucinacions de jocs de taula

Però no deixis d’al·lucinar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.