Lleopoesia de tremolor

No és fàcil el destí

Ni tant sol la sole­dat

Quan treus la verit­at

A passejar pel infi­nit

Crec en històries dolces

Pensades sense neur­ones

Pensades a cor obert

Regades de comprens­ió

Crec que vull tremo­lar

Respirar la tremolor

Transpirar sense do­lor

El trèmol sense vir­tut

Mir sense cordialitat

Pensant agrura deli­cada

Travelant poesia

Amb música de cel

Calla ànima daurada

Calla budell de fam

Calla aire de color verd

Calla porta tancada

Crec que vull tremo­lar

Beure el teu calfred

Veure el teu movime­nt

El trèmol sense vir­tut

El final només és un principi

Un principi només és un final

Cadascú és cadascú

Paraula de Déu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.