Lleopoesia de tremolor
No és fàcil el destí
Ni tant sol la soledat
Quan treus la veritat
A passejar pel infinit
Crec en històries dolces
Pensades sense neurones
Pensades a cor obert
Regades de comprensió
Crec que vull tremolar
Respirar la tremolor
Transpirar sense dolor
El trèmol sense virtut
Mir sense cordialitat
Pensant agrura delicada
Travelant poesia
Amb música de cel
Calla ànima daurada
Calla budell de fam
Calla aire de color verd
Calla porta tancada
Crec que vull tremolar
Beure el teu calfred
Veure el teu moviment
El trèmol sense virtut
El final només és un principi
Un principi només és un final
Cadascú és cadascú
Paraula de Déu
Deixa un comentari