Lleopoesia emboirada

Boira que pastura

Boira que en silenci passa

Boira de soroll humit

Boira animada sense ànim

 Boira d’estiu en flama

Boira que sembra colors

Boira de llençol blanc

Boira que es passeja, fidel

 

Creació del sense sentit

De cercar i no trobar

De mirar un forat negre

De triar sense sort

 

Pensar sense escriure

Bramar als quatre vents

Travelar sense caure

Cridant una confessió

 

Boira amb nom innombrable

De llinatges afruitats

De gust a disgust

I que rellisca dins la terra

 

Boira, boirina amb sucre

De caramel de regust amarg

D’arena que va i ve

Demanant perdó a la bondat

 

Boira, boirina emboirada

Viu i deixa viure

Perquè boira que pastura

AIGUA SEGURA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.