Manacor ja té pla general, després de 41 anys

Manacor compta per primera vegada a la història amb un Pla General. La Comissió Insular d’Urbanisme ha fet aquest dimecres la darrera passa d’una llarga tramitació que ha permès donar llum verda al document.

L’equip de govern d’esquerres, liderat per Miquel Oliver i amb Núria Hinojosa al capdavant del departament d’Urbanisme, ha aconseguit ser el primer en aprovar un Pla General per al municipi. El planejament s’aprovà inicialment el 2016 sota la batlia del popular Pedro Rosselló, s’aprovà provisionalment el novembre de 2019 i, després de més de dos anys, aquest dimecres ha arribat l’aprovació definitiva. Amb aquest Pla General s’abandonen definitivament les Normes Subsidiàries de 1980.

«Ha costat molt arribar a tenir un Pla General, 40 anys de parlar-ne i diversos intents frustrats. 40 anys de penúries, d’incertesa jurídica, pel que només això el justificava. Tot Manacor està d’enhorabona», ha assegurat el batle de Manacor, Miquel Oliver en roda de premsa aquest dimecres juntament amb la responsable d’Urbanisme, Núria Hinojosa, i el responsable de Serveis Generals, Carles Grimalt. Hinojosa, per la seva banda, ha celebrat que «avui per fi consolidam un Pla General madur que ha de servir per fer de contrapès territorial a Palma i que ha de dotar tota la ciutadania d’aquelles infraestructures tan necessàries com centres de salut, escoles i jutjats per una capital de comarca com és Manacor.»

El Pla General de Manacor aprovat definitivament aquest dimecres marca com serà el municipi del futur i redueix el sostre poblacional dels 207.664 que marcaven les Normes Subsidiàries de 1980 als 74.783, el que significa una reducció de 120.000 habitants. Es tracta d’un sostre de població que s’ajusta a la realitat del municipi amb una previsió de creixement sostenible, en concordança amb les superfícies de zona verda, equipaments i recursos (aigua i sanejament). També ho és perquè amplia la protecció mediambiental i paisatgística i estableix una nova categoria a la franja de la costa: Àrees Naturals d’Especial Interès Municipal (ANEI-M).

El Pla General marca un nou model de ciutat ja que inclou el compromís d’elaborar un Pla Especial per al Centre Històric de Manacor i un Pla Director de l’Espai Públic; a més de definir els molins de Fartàritx i l’entorn de l’antiga fàbrica de Majòrica com a nous parcs urbans.

El Pla General és el resultat d’anys de feina i de quatre intents anteriors fallits. Fou aprovat inicialment el 27 de juny del 2016 sota la batlia del popular Pedro Rosselló i sotmès a informació pública, resultat de la qual es presentaren 942 al·legacions, de les quals un 43% es varen acceptar en part i un 15% totalment. Per a l’estudi i resposta d’aquestes al·legacions es va contractar una empresa especialitzada, Jornet-Llop-Pastor, sota la direcció de l’arquitecta municipal Catalina Rigo i del cap del servei d’Urbanisme, Joan Antoni Salom. També s’encarregaren de l’esmena de les deficiències detectades pels diferents organismes que presentaren els respectius informes sectorials. Com a resultat d’aquesta tasca, es va aprovar provisionalment el Pla General per part del Ple de l’Ajuntament en data 4 de novembre de 2019. Una vegada aprovat, es va remetre al Consell de Mallorca per a la seva aprovació definitiva. El 29 de maig de 2020, la Comissió insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme va acordar la suspensió del tràmit d’aprovació definitiva per tal d’esmenar les deficiències assenyalades per la Ponència tècnica de la Comissió, que incloïa 198 deficiències, sense que s’hagués de sotmetre la nova documentació esmenada a un nou tràmit d’informació pública.

Davant tot això i després de molts de mesos de feina exhaustiva, l’equip redactor dels treballs de redacció del Pla General varen presentar la documentació corregida per tal que el Ple de l’Ajuntament l’aprovàs i es remetés novament a la Comissió insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme per a la seva aprovació definitiva.

A partir d’aquest moment, el repte actual de la delegació d’Urbanisme, encapçalada per Hinojosa, és el de posar fil a l’agulla per executar les prioritats que marca el nou planejament, com són l’escola nova de Porto Cristo, el segon centre de salut de Manacor, l’ampliació de la depuradora o la sectorització de la xarxa d’aigua potable de la franja central i de ponent de Manacor. Aquestes actuacions són urgents i inajornables per cobrir les necessitats del municipi i per poder-los fer realitat era condició necessària que el Pla General estàs aprovat definitivament.

Oliver i Hinojosa han agraït la feina ingent que han fet els serveis tècnics perquè el Pla General finalment hagi pogut veure la llum. «Tècnicament s’ha fet una gran feina. Estic convençut que és el millor Pla que podem tenir perquè s’han acabat els creixements desmesurats i es resol el problema de les zones verdes. És un Pla General per a tothom i per primera vegada s’ha tengut en compte de quina manera es vol créixer als diferents nuclis», ha afirmat el batle, Miquel Oliver.

El batle i la delegada d’Urbanisme han destacat la responsabilitat que ha suposat tirar endavant un Pla General iniciat en un mandat anterior per un batle d’un altre color polític. «És fruit de molts de pares i mares, es va iniciar amb un batle del PP i després hi ha hagut la batlessa d’El Pi, Catalina Riera, el que demostra que anar més enllà d’un mandat no ha estat fàcil però que sí era necessari», ha apuntat Oliver. En aquest sentit, Hinojosa s’ha mostrat «orgullosa» alhora que ha afirmat que «sense responsabilitat política i altura de mires no hauria estat possible».

L’equip de govern ha apropat el Pla General a la ciutadania en diverses reunions informatives celebrades a principi de mandat celebrades a Manacor, Porto Cristo i Son Macià. El Pla General ja vigent es podrà revisar d’aquí a 12 anys, una vegada s’hagi assolit el 85% del sostre de població fixat o bé per l’acord polític de la majoria de la corporació municipal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: