Miquel Àngel Riera, 25 anys sense la seva poesia

Enguany, el proper dia 20 de juliol, farà vint-i-cinc anys del traspàs del que és un dels poetes més grans, per a molta gent el més gran, que ha donat la ciutat de Manacor i reconegut arreu dels Països Catalans com a un dels grans creadors de la literatura catalana del segle XX. Tant és així que, a més de rebre els premis de literatura en català més prestigiosos, l’any 1987 el PEN el nominà a la candidatura al premi Nobel de literatura.

Si bé és cert que l’any 2009 l’ajuntament de Manacor el reconegué com a fill il·lustre, des de l’Obra Cultural Balear de Manacor pensam que es necessari un reconeixement més visible de la seva enorme figura literària.

La maleïda pandèmia no ens ha d’aturar a l’hora de fer-li enguany tants d’homenatges com calgui, en totes les formes que sigui possible i les restriccions sanitàries permetin. Des de l’Obra Cultural Balear impulsarem aquests esdeveniments, tant si són en format presencial com virtual, i  farem costat a totes aquelles associacions i entitats que vulguin fer-ne de semblants.

Però no n’hi ha prou (tot i que també són necessaris) amb els homenatges efímers. Un escriptor d’aquesta mida mereix quelcom més persistent en el temps, mereix sí o sí ser reconegut amb una via de la ciutat que el va veure néixer. L’ajuntament de Manacor ha de fer un pas endavant i fer un pensament de si vol ser un consistori exemplar que premia l’esforç de tots aquells i aquelles que han engrandit el nom de la vila, i fer-ho de la forma més paritària possible, o si vol ser un ajuntament més de tants que giren la vista a l’altre costat i, amb l’excusa de “no saps la feinada que duu això” van passant els anys i continuen a la trista llista de viles que, podent presumir de grans figures, es queden encarcarades en la inoperància i la grisor. Quin sentit té que avui a Manacor hi hagi un carrer Amargura? Quin dels habitants de la ciutat de Manacor que tengui un mínim d’autoestima, pot bravejar de tenir un carrer, i dels més cèntrics, amb un nom tan fosc i dolorós? Quina relació té amb Manacor la Virgen de la Cabeza (una mare de deu d’Andújar) per tenir un honor que es nega als propis?  Quants de casos de carrers com aquests hi ha a Manacor que són fàcilment, i fins i tot necessàriament, prescindibles. Hi ha massa reconeixements pendents, com per dibuixar els carrers de Manacor amb tan poc orgull.

Per acabar, i com a referència de la importància d’aquest escriptor, us deixarem tres versions musicades de “Mai donis per finit el temps de seduir-me“, per tres dels millors musics que ha donat la terra de Mallorca: el també manacorí Joan Bibiloni que li va dedicar aquesta versió al seu imprescindible àlbum “Mà en es cor”, i les prodigioses veus de na Maria del Mar Bonet i na Miquela Lladó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.