“Modalidades”, incoherències i dualitat de criteris

Una de les magarrufes més típiques de la dreta nacionalista espanyola és fer servir una escandalosa dualitat de criteris, dues mesures totalment diferents, a l’hora de tocar el tema lingüístic, segons si es tracta del castellà o del català:  Per exemple, a l’hora d’anomenar quins són els dos idiomes actualment oficials a les Balears, no tenen cap problema en fer servir un sol nom per al seu: “castellano”;  En canvi, a l’hora d’anomenar el propi de les Balears, sempre l’anomenen esbocinat en “modalidades”: “mallorquín”, “menorquín”, “ibizenco” y “formenterenco” i n’esquiven i en censuren com un pecat mortal religiós el nom unitari i oficial “català”.

    Per què no fan això mateix amb el castellà? 

Segons dades de l’ Institut Balear d’Estatística, recollides pel digital media.cat en la seva edició del 27/03/2013, a les Balears, a data de dia primer de gener del 2012, hi residien 10.446 equatorians i 9.320 argentins.  També, segons dades de l’Informe Económico de Andalucía 2009, recollides pel digital 20 minutos en la seva edició del 21/08/2010, a les Balears, hi residien 85.773 andalusos.  Si són coherents, si lo mateix que troben bo per a l’idioma propi de les Balears, ho troben bo per a l’idioma de l’Estat, per què, en lloc de dir “castellano”, no diuen igualment “andaluz”, “ecuatoriano”, “argentino” i així tira cap endavant?

Hi ha molta de bibliografia dedicada a l’estudi de les diferències entre el castellà estàndard i aquestes modalitats pròpies dels immigrants equatorians, argentis i andalusos a les Balears: per exemple, el Diccionario del Español Ecuatoriano, d’En Fernando Miño-Garcés, editat pel Centro de Publicaciones de la Pontificia Universidad Católica de Ecuador;  Un altre exemple és el Vocabulario Rioplatense Razonado, d’En Daniel Granada, editat per la Imprenta Rural, de Montevideo, referit a l’argentí i a l’urugaià;  Un altre exemple més és la Dialectología andaluza: estudios : historia, fonética y fonología, lexicología, metodología, onomasiología y comentario filológico, d’En José Mondéjar Cumpián, editat per la Universitat de Màlaga.  I en podríem anomenar centenars més.

L’excusa de l’Estatut

Ja sé que diran que l’Estatut d’Autonomia de les Balears no parla de “modalitats” referint-se al castellà (greu incoherència, per cert, que ja els va bé) i que, en canvi, sí que estableix, en el seu article 35, que “Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.” Passen de puntetes, però per la frase d’aquest mateix article que hi ha just davant la que acab d’apuntar, i que diu: “La Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona.”  I en què consisteix aquesta “tradició literària autòctona”?  Consisteix, ras i curt, en el model que fan servir a les nostres escoles i universitats.  No consisteix en cap dels invents dialectalitzats al màxim que voldrien per al nostre idioma, en concordança amb la funció a què la voldrien limitar, de parla de redolet, tan sols apta per a usos locals, familiars, tribals.

Quan l’Estatut no els convé

  1. Posats a guiar-nos per l’Estatut, recordem què diu exactament l’article 4:
     La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma. (Jo deman: els han sentits piular gens ara per la discriminació que va patir el poeta mallorquí Carles Rebassa el passat 11 de juliol a l’hospital de Formentera, on va anar perquè s’havia fet mal a una mà i on la metgessa d’urgències es va negar a atendre’l i li va dir “en castellano o no te entiendo”
  3.  Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. (Jo deman: on són les reclamacions de la dreta nacionalista espanyola per la igualtat plena quan insulten una nina per parlar mallorquí a Mallorca, com va succeir el passat 17 de juliol en un Burger King de Palma, on li digueren “maleducada” per demanar en català el menjar i on li digueren que “en el Burger King de la plaza de España solo atendemos en alemán, inglés y castellano”?  Per què callau els qui sempre seguit teniu les “modalidades” a la boca, aixó sí, procurant no fer-les servir mai?  Una miqueta més d’honestedat i de coherència no us aniria gens malament!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.