No mesclem ous amb caragols

Quan s’acosten les eleccions municipals, és normal que cada partit miri de fer el cap viu i festejar les associacions que hi ha a cada poble, amb la intenció d’aglapir com més vots millor.

No hi ha res a dir si se tracta d’associacions de veïnats, o esportives, o culturals, o gastronòmiques, o de protecció d’animals o de qualsevol casta. De qualsevol casta… llevat d’una: les associacions religioses.

Ja sé que cadascú és ben lliure de mirar les coses de la seva manera. Però jo pens que, tant si som creients (de la religió que sigui), com si som ateus, com si estam embullats i no sabem quin cap ens va davant, com si no ens interessa aquest tema, hem d’anar molt alerta a tornar mesclar la religió amb la política. Si, posem per cas, un grup de catequesi, o una entitat religiosa d’ajuda als pobres, o una cofradia de Setmana Santa, o un grup d’estudi bíblic, o un de peregrinació a llocs sagrats, per posar uns exemples, se deixa festejar (com és passat darrerament a la capital d’aquesta comarca de Llevant) per un partit polític, sigui quin sigui, el grup en qüestió se fa un mal immens a si mateix.

Un partit polític és un grup de defensa d’una línia concreta de gestionar les qüestions públiques.

Una entitat religiosa, en canvi, és un grup que professa la fe partdamunt qualsevol línia de pensament polític. I què és la fe? Què vol dir tenir-ne? Almanco si parlam de la religió cristiana (però també d’altres religions), la fe no és res pus més que amor. El fusteret de Natzaret va venir a predicar un missatge d’amor entre tota la Humanitat. El seu missatge era (i és) una crida personal a cadascú a mirar tothom com a germà seu en pla d’igualtat davant Déu. Vénc a dir, una crida a contemplar bé la gent diferent. A entendre-s’hi, a superar-hi diferències des de l’estima mútua, a dialogar-hi en lloc d’insultar-s’hi, d’odiar-s’hi o de fer-s’hi mal. Una crida a perdonar-se en lloc de venjar-se. A combinar en pau i harmonia la varietat humana (com un gran concert i no com un galliner ple de galls de brega) en totes les seves dimensions: homes i dones, infants, adults i vells, jueus i pobles de qualsevol altra nacionalitat o religió, rics i pobres, gent sedentària i gent refugiada o immigrant.

Aquesta crida a unir tothom no té res a veure, segons el meu punt de vista, amb la lluita política partidista. Un partit defensa uns ideals de gestió de les qüestions públiques que sovint xoquen amb els ideals i els interessos dels altres partits.

Aquesta lluita, si és des de la paraula i des de les urnes, és legítima. Però, vulguem o no, du tensions. I encara més quan s’acosten eleccions, més que tensions, fins i tot du tírries. La fe religiosa no hi pot prendre part. Ni se pot posar mai de cap manera a jugar a confrontacions partidistes. Al contrari: la fe religiosa, en tot cas, quan hi ha molt de conflicte, ha de cercar el diàleg, l’entesa i l’acord entre les diferents sensibilitats polítiques. No ha de prendre mai partit per cap partit (mai més ben dit).

Jo pens que un polític, així com ha de poder assistir ben tranquil a una òpera, a un teatre o a veure un partit de futbol, igualment ha de poder assistir a qualsevol acte religiós. No compartesc gens aquesta tendència moderna i esquitarella a mirar malament un polític que hi assistesqui. Quin mal hi ha? Ara bé: una cosa diferent és voler tornar empeltar la fe amb la política. Això mai! Això és mesclar ous amb caragols. Tant els partits que voldrien tornar ficar el nas dins l’Església com els sectors de l’Església que voldrien indentificar-s’hi, amb qualsevol partit, fan un mal immens a la causa de Jesucrist.

Així és que, tant si simpatitzam amb l’Església com si simpatitzam amb un partit polític, alerta a pixar fora de test i a caure en la temptació de fer una mescladissa que no treu cap enlloc. No ens deixem arrossegar, per una grapada de vots, a cap tendència esguerrada que ens faci trabucar i descarrilar del camí condret, que és la separació de la fe i de la política.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: