Quina barra, senyora Margalida Prohens!

Na Margalida Prohens, portaveu del PP en el Parlament, va nita que no pot pus amb l’Obra Cultural Balear perquè aquesta associació civil (la que compta amb més associats de totes les Illes Balears) ha homenatjats enguany els presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que tant han fet per a la defensa de la nostra cultura i que tan exemplarment han sabudes organitzar i liderar les manifestacions més massives, més multitudinàries, estrictament pacífiques, no violentes, alegres i festives de tota la Història d’Europa.
Per molt que tot l’enfilall de televisions del Règim, tant públiques com “privades” criminalitzin aquests dos líders, no aconseguiran fer-nos perdre de vista, ni elles ni el govern que els dicta les consignes a teleinculcar-nos, que aquests dos homes no han comès altre “delicte” més que organitzar legalment i dirigir dins l’orde més absolut els drets constitucionals (sí, si, constitucionals espanyols vigents!) de reunió, de manifestació i d’expressió. Parlam d’uns drets sagrats si tenim en compte que, segons la nova fe religiosa fonamentalista ultranacionalista espanyola, la Constitución vigent del 1978 ençà és sagrada, divina i intocable. O només ho és per lo que vos convé, Sra. Prohens?

La pseudodemocràcia turca ja fa dècades que, de “democràcia” no en té més que el xou teleelectoral que organitza cada quatre anys fent anar la població a amollar una papereta dins l’urna perquè votin un partit del Règim o un altre partit del Règim. I res pus.

Tots els mitjans d’adoctrinament de masses estan controlats pel govern turc, maldament ho negui com és de suposar, i tota la maquinària judicial ben igual. I què fa el règim turc quan li surt un problema polític? Cercar-hi una solució política? No! Mai! Ben alerta! Lo que fa és demanar-se: qui és que remuga per aquest problema?Quines lleis he de fer perquè els remugadors passin a esser legalment uns criminals si no callen i se resignen?

Idò això és exactament el model espanyol, que n’Aznar va copiar de Turquia i que tenim avui: què feren amb la gentada hipotecada i desesperada que, amb la crisi, se va posar a manifestar-se el 15-M? La Llei mordassa que prohibeix als manifestants fer cap foto a cap policia per molta de porra sense ànima que repartesqui i que permet que qualsevol agent policial digui -aquest m’ha mirat amb cara d’odi- i ja tenim el manifestant legalment tramudat en un criminal. I ja tenim aturades les manifestacions per molt que el problema dels desnonaments continuï ben igual, això sí, censurat per totes les televisions del Règim neofranquista.

La mateixa maniobra a la turca ha feta Espanya amb les mobilitzacions multitudinàries i netament pacífiques del poble català, que començaren en defensa de l’Estatut “cepillado” i que són anades creixent fins al referèndum democràtic d’independència o dependència que (per devuit vegades!) el govern català va intentar debades acordar legalment amb el govern espanyol: la maniobra de, en lloc de cercar, com va fer la Gran Bretanya amb Escòcia, un acord que permetés a la gent votar sí o no a la independència, el govern espanyol ha fetes lleis aposta a fi de criminalitzar per “tumulto”, “rebelión” i “sedición” els líders d’un moviment popular que no ha empunyada en cap moment cap arma, una sola escopeta, ni una sola pedra, ni un sol elàstic de tirar gafets de paper; un moviment popular que no ha pegat un sol cop de puny, ni ha trabucat un sol contenidor de fems, ni ha trencat cap vidre d’un sol mostrador. Ni li han poguda filmar (ni per tant divulgar un parell de dies seguits per les televisions del Règim, com ben segur que haurien fet) una sola escena violenta com, per exemple, la que sí que protagonitzaren a Palma una guarda d’exalaltats contra la paradeta de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, escena, per cert, que bé se cuidaren de censurar per tots els mateixos canals de teleadoctrinament de masses.

Ara na Margalida Prohens voldria que totes les administracions mallorquines i balears ofegassin financerament l’Obra Cultural Balear per haver fet ús del seu dret (tornem-hi, constitucionalment sagrat!) de llibertat d’expressió en expressar, amb el Premi Gabriel Alomar, el seu suport als dos presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. O sigui que un se manifesta legalment i pacíficament i constitucionalment; L’estat espanyol, com que no pot dir “cabian en un seis-cientos”, s’emprenya; Fa lleis a mida per criminalitzar els manifestants pacífics i constitucionalment seguidors de la legalitat; Els criminalitza per les televisions que controla, que són totes llevat de la TV3; Acabussa contra ells els fiscals i jutges; Els fa presos polítics; I ara la societat civil catalana, balear, valenciana i la part democràtica de la societat espanyola que toca haver-hi encara hem de callar? És que encara hem de fer mamballetes?

Dues coses vos dic, senyora Prohens: Primera: que l’OCB, que jo sàpiga (i podeu anar a gratar i podeu anar a ensumar-ho i a tocar-ho amb les mans a la seva seu quan vulgueu, les portes hi són obertes a tothom i els comptes ben nets i transparents euro per euro) tan sols rep de les administracions públiques imports puntuals per tasques concretes concertades. No rep ni un sol euro a fons perdut.
I segona: Vosaltres que finançau la tortura horrible a mort a punxides de ferro de bous innocents fins a foradar-los els pulmons i fer-los morir ofegats en la seva pròpia sang; vosaltres que finançau amb doblers públics, sortits de la nostra butxaca, la ‘Fundación’ del dictador feixista subcampió mundial en desapareguts polítics, tan sols superat pel dictador comunista Pol Pot, quina autoritat moral teniu, qui punyetes sou per donar lliçons de criteris a seguir per subvencionar o no cap associació? Ja que les 150.000 víctimes d’en Franco “en tiempos de paz” no vos fan assumpte, ni vos fan llàstima ni compassió ni vos afecten a l’hora de subvencionar els qui enalteixen el franquisme, me podeu dir de quin mal acusau l’Obra Cultural Balear? On són les nostres víctimes? On són les criatures de Déu que hem torturades a mort per fer “cultura”?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*