Segona festa de Nadal: tradició matriarcal en perill

En el calendari laboral d’enguany, la Segona Festa de Nadal, el dia de Sant Esteve, que, des d’un caramull de segles enrere, sempre era estada festa a Mallorca, enguany resulta que no ho serà.

La Conselleria de Treball, Comerç i Indústria ho deixa a criteri de cada ajuntament.  I què passa així?  Passa que molts de pobles solen tenir una festa local a l’hivern (com passa a Manacor amb Sant Antoni) i una altra a l’estiu (com passa també a Manacor amb la del seu patró, Sant Jaume, tan encertadament reviscolada els darrers anys entre l’Obreria que en du el nom, l’Ajuntament i el poble… maldament no sigui festa oficial!).  I així molts d’ajuntaments es troben entre l’espasa i la paret d’haver de triar entre fer una festa local o fer la Segona de Nadal si la volen conservar, com passarà enguany a Manacor.  

El Govern no fa gens bé en passar la pilota de la Segona festa de Nadal als ajuntaments.  Aquesta festa no és estada mai típica de cap poble concret.  Sempre és estada una festa general no tan sols d’àmbit de tota Mallorca sinó de totes les Illes Balears i de tots els territoris mediterranis de l’antiga Corona d’Aragó.  En aquestes terres, a diferència d’altres de continentals, la tradició marca, des de temps immemorials, que, tant per Nadal com per Pasqua, hi ha d’haver un dia de festa per anar a dinar a ca la família de l’home i un altre dia per anar a dinar a ca la família de la dona.  Avui en dia, que tant procuren dir i fer les coses de manera que seguesquin la sensibilitat feminista, sembla mentida que no valorin aquesta concepció tan bellament matriarcal, com a mínim tan respectuosa amb la figura de la dona a la família, que compartim les Balears amb València i el Principat des de la nit dels temps.  Eliminar aquesta festa, per mi, és una esguerrada tan greu com seria abolir la tradicional separació de béns de la dona i de l’home que sempre hi ha haguda en aquests mateixos territoris històrics mediterranis.

No hem d’anar cap al màxim d’igualtat entre l’home i la dona en tots els àmbits de la vida?  No miren tan prim en segons quines coses, per exemple en imposar un repartiment igualitari per gèneres en les llistes electorals?  Beníssim, ara no ho discutirem.  Idò precisament per això no puc entendre com un govern que s’autoconsideri “progressista” posi tan redepoc interès en aquesta festa fins al punt d’ara eliminar-la.  Tal volta només hi veuen un significat religiós (i, per tant, “de poca importància”, sospit) que no ho paga defensar?  És de molt poca cultura, al meu parer, no tenir en compte el gran significat tradicional que tenen la Segona Festa de Nadal i la Segona de Pasqua per la seva la dimensió matriarcal, vénc a dir igualitària entre la figura del pare i de la mare a les famílies mallorquines.

La quimera descristianitzadora de les darreres dècades ja ha llevades d’enmig festes tan tradicionals com eren Sant Joan (que ara també reviu amb força popular fora de l’oficialitat), Sant Pere, el Corpus i no sé quantes més.  Llavors imposen festes polítiques de guardar obligatòriament, com si fossin preceptes religiosos, com la de “la Raza” o la de “la Constitución”, festes que no tenen arrelament popular i que no consisteixen en res pus més que en no anar a fer feina o en mirar si faran anar la gent de viatge amb la propaganda que fan del “puente” ja un mes abans d’arribar-hi. Aquestes festes polítiques ja sabem que són sagrades per a la nova religió nacionalista d’Estat i el Govern d’aquí no hi pot fer res.  Però sí que podria fer coses, per exemple, amb la festa del primer de març, dia de l’autonomia, que tampoc no té gens d’arrelament popular.  Si la passaven al primer diumenge del mateix mes, podrien fer les celebracions institucionals ben igual i així deixarien lloc a la conservació d’una festa que sí que tengués tradició i arrelament popular a totes les Balears, com és el cas de la Segona de Nadal.  

Les festes que ho paga conservar i potenciar trob que són les festes que el poble sent, que la gent hi participa i que tenen un significat que ve de segles enrere.  No fer-ne cas i anar-les llevant tira-tira a poc a poc sense fer gaire renou, és una manera més de despersonalitzar el nostre poble i de fer-li perdre la fesomia històrica pròpia que sempre l’ha caracteritzat.  I això ho tocaria tenir en compte encara més un govern que pretén d’estimar les nostres característiques pròpies que ens identifiquen com a poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.