S’empegueeix La Caixa de les seves arrels balears i catalanes?

Quan jo era al·lot, tenc record que La Caixa (que llavors s’anomenava la “Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears”) feia la publicitat en català.  Almanco a Manacor.

D’un anys ençà, he reparat com, tira-tira, ha introduït el bilingüisme en els cartells publicitaris que té penjats als seus mostradors.  Com que el bilingüisme sempre sol esser el trànsit d’una llengua que pateix projecte de substitució i de suplantació cap a una altra d’imposada políticament, i no és mai una situació eterna de funcionament d’una societat en dues llengües, sense voler hi he tengut l’ull damunt.

I, efectivament, vaig veure en una segona embranzida com començaven a posar els cartells en català en un lloc secundari o en un tamany més petit.

Per això vaig dir entre mi mateix: -Sé cert que la passa següent serà posar-ho només en monolingüe castellà.

Però, com que qui no es consola és perquè no vol, m’esforçava a pensar:
-Jordi, per ventura són manies teves.  No vagis sempre seguit vetlant en quina llengua escriuen les coses.  Viu la vida.  No siguis malpensat.  No són els idiomes el teu hobby?  Sempre que no llevin d’enmig la teva pròpia, com més llengües, millor.

Avui he tocat amb les mans, però, i un bon greu que m’ha sabut, com se són acomplerts els meus mals averanys:  les tres oficines que té La Caixa a Manacor ja tenen la publicitat només en espanyol.

Quin problema té La Caixa amb les seves arrels?  N’està empegueïda?  És una taca, una tara, una vergonya, tenir els orígens i les arrels en aquestes terres mediterrànies?  És que duen idea de fer com la Catalana de Gas, que es va mudar de nom i es va posar “Gas Natural” per mirar d’amagar la seva identitat?  Tanmateix, debades ho va fer: l’Estat espanyol es va estimar més que l’Endesa passàs a mans de la companyia italiana Enel que no de l’esmentada Gas Natural, cosa que va fer badar els ulls a molts d’empresaris del Principat que, fins en aquell moment, ni n’havien volgut sentir parlar, d’independència.

Fa molt lleig, empegueir-se de les pròpies arrels i de la pròpia identitat.

No sigueu així, senyors de La Caixa!  Està bé fer servir el castellà i com més idiomes, millor.  Però sense renunciar mai a fer servir el tradicional en el territori on és el propi i l’històric.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.