Sempre contra el més feble

Hauria triomfat de la mateixa manera Faroukh Bulsara si no hagués amagat en els seus inicis amb el nom “artístic” de Freddy Mercury que era nascut a Àfrica i d’ascendència índia? I si a més hagués dit que era homosexual?

Hauria tengut la mateixa rellevància escrivint na Caterina Albert i Paradís o n’Amandine Aurore Lucile Dupin si haguessin fet servir el seu nom de dona en lloc del pseudònims masculins Victor Català i George Sand?Haurien vist de la mateixa manera a Georgios Kyriacos Panayiotou si hagués emprat aquest nom en lloc del que el va portar a la fama com a George Michael?

Haurien tengut cap prejudici els lectors dels còmics de l’editorial Marvel si haguessin sabut que el seu escriptor Stan Lee era realment Stanley Martin Lieber, nom que denotava la seva ascendència jueva i romanesa?

S’hauria trobat més traves Steve Jobs si en lloc d’utilitzar el seu nom adoptiu s’hagués fet anomenar amb el biològic Steven Paul Jandali? (Steve Jobs era fill d’un immigrant sirià musulmà tot i que al nèixer fou adoptat per Paul Jobs)

Darrera tots aquests pseudònims sovint mal anomenats”noms artístics” s’hi amagava una trista, però desgraciadament necessària en temps passats, forma de poder fer vida pública sense que ningú t’assenyalés o et discriminés.

Ara n’hi ha que per tapar les vergonyes de la seva  covardia i misèria com a persones, volen que tornin aquests prejudicis que triomfen precisament entre la gent que té tan baixa l’autoestima que no la sap pujar d’altra manera que atacant sempre al més feble que ell. A tots aquests cal recordar-li’s que històricament aquests moviments xenòfobs, racistes, masclistes, homòfobs… han començat atacant als col·lectius més dèbils i sempre, sempre, sempre s’han acabat estenent a la resta de la societat així com anaven acumulant poder com ara s’ha demostrat quan primer han atacat als immigrants i tot d’una que han tengut una mica de poder ja han aprofitat per llevar drets a les dones o com a mínim qüestionar-los.

Als qui us hagi passat la idea de votar o donar suport a un partit o associació d’aquestes, recordau sempre el poema del pastor luterà alemany Martin Niemöller, que hauria d’estar present a totes les nostres cases i que també en un principi cometé l’error de fer costat a les polítiques d’Adolf Hitler:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.