Intervenció del diputat d’Esquerra Republicana Jordi Salvador.

Durant la trobada telemàtica de la Plataforma Pensionista de les Illes Balears i Pitiüses amb membres dels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana a les Corts generals espanyoles, la intervenció del diputat Jordi Salvador i Duch ha estat la més extensa.

N’extrec alguns fragments que personalment consider força significatius, pel que contenen d’explicatius, d’informatius i d’alliçonadors.

L’abstenció d’Esquerra Republicana al Pacte de Toledo

Comença el diputat Jordi Salvador explicant els dos motius que porten Esquerra Republicana a abstenir-se durant la sessió del Pacte de Toledo el 27 d’octubre de 2020. Tot i que Esquerra Republicana mai no ha votat a favor del Pacte de Toledo, el diputat diu que en aquesta ocasió troba dos motius per abstenir-se: un de caire mediàtic i l’altre més polític.

Des del punt de vista mediàtic, considera del tot inacceptable votar No, conjuntament amb Vox. No li fa cap pla contribuir a alimentar titulars periodístics que barregin feixistes, colpistes, terroristes i separatistes dins d’un mateix sac.

Des del punt de vista polític, afirma que a l’esmentada comissió Esquerra Republicana hi fa dues aportacions positives pròpies, contra les quals considera que no pot votar. Són les més importants, les úniques per les quals pot traure pit, després d’haver-hi fet una feinada: una és la revalorització de les pensions segons l’IPC real, cosa que l’any 2019 no apareix a la documentació del Pacte; i l’altra, és el reconeixement explícit que, el fet de traure diners de la Seguretat Social per a altres finalitats distintes, és un veritable saqueig, un robatori, un espoli. Com queda reconegut a la recomanació núm. 1 del Pacte de Toledo, quan fa al·lusió a aconseguir «l’equilibri financer l’any 2023». Per primera vegada, queda escrit amb una data concreta que es deixaran de traure diners de la caixa de la Seguretat Social en tres anys. Tot i que Esquerra Republicana considera que s’ha de fer immediatament.

Reconeix el diputat que potser no en sigui una explicació de l’abstenció totalment satisfactòria per a entitats membres de la Plataforma. De fet, diu, a gent de la COESPE i d’altres associacions de pensionistes costa de reconèixer-ho.

El diputat ho expressa així: «No sé si us convenç, però era una qüestió, per un costat, estratègica mediàtica, i, per un altre, perquè no volíem que altres partits seguissin enganyant la gent presentant el Pacte de Toledo com a fantàstic, amb un acord fantàstic».

L’auditoria a la Seguretat Social

Continua explicant que Esquerra Republicana va presentar quinze vots particulars a les recomanacions del Pacte de Toledo, on pràcticament totes les reivindicacions de la nostra Plataforma quedaven incloses. En remarca l’auditoria a la Seguretat Social, perquè s’aclareixi què s’ha fet dels diners de la caixa que ja no hi són. Simplement per tenir una explicació de quant s’ha gastat i en què s’ha gastat.

La comissió no en va aprovar cap ni un, dels quinze vots particulars d’Esquerra Republicana.

Diu quese sap que moltes vegades es tracta d’assumptes relacionats amb l’àmbit social, certament, i que no sembla que se n’hagin destinat a armament… Però tampoc no se’n té la certesa total. La realització d’aquesta auditoria de la Seguretat Social pot comportar un reconeixement a tota la classe treballadora, la que ha cotitzat, ha treballat, ja sigui autònom o assalariat, i fer veure més clarament que gran part de l’estat del benestar del regne d’Espanya s’ha estat construït gràcies a les cotitzacions dels treballadors i les treballadores, amb els seus «salaris diferits».

El Pacte de Toledo no té res de bo

Explica el diputat Jordi Salvador que el Pacte de Toledo, creat l’any 1995 després d’una de les crisis cícliques del capitalisme, la del 93, comença fent recomanacions que indueixen a fer retallades. El Pacte de Toledo neix simplement per justificar retallades. No hi ha cap Pacte de Toledo del qual hagi sortit cap millora per a la classe treballadora. El Pacte de Toledo no ha portat mai res de bo. El creen al servei sobretot del Partit Popular, del Partit Socialista, i, com a comparses, de Convergència i Unió i del Partit Nacionalista Basc.

Amb això volen fer veure que hi ha un consens polític. Però té una conseqüència política molt important: ells tots sols ho manejaran tot, a porta tancada, sense que ningú no en sàpiga res, dels diners que són de la classe treballadora.

Es limiten a parlar del futur dels diners que són nostres i de com s’han de gastar aquests diners nostres, convocant i realitzant jornades tancades, sense que els pensionistes puguin veure què en fan els seus representants polítics, quines posicions hi tenen, i com defensen o no les posicions clarament.

Passen per alt, continua dient el diputat congressista, que els diners de la Seguretat Social no són del govern, no són de l’estat, són de la classe treballadora. La Seguretat Social no és una caixa del PSOE, ni del PP. És nostra, de la classe treballadora.

Dos debats sobre el Pacte de Toledo que no són debats

El Pacte de Toledo té un efecte secundari. Trau l’assumpte de les pensions del debat polític, a nom d’un a-partidisme. Per una part, diuen, “els experts som nosaltres, que parlam d’això i ja vos explicarem les recomanacions que considerem…”

El diputat d’Esquerra Republicana explica que ha tengut l’oportunitat d’accedir a dos debats sobre el Pacte de Toledo. Tot i que no pot dir que siguin debats pròpiament dits.

Un d’aquest es produeix quan s’aproven en comissió les recomanacions del Pacte de Toledo el 27 d’octubre de 2020. Aleshores només disposa de 13 minuts mal comptats, sense cap dret a rèplica. Ens en recomana el vídeo, passant-nos en l’enllaç, on tot hi apareix més clar, exposant-ne el marc legal, amb un discurs com el nostre, que mai no ha estat rebatut per ningú.

L’altre debat sobre el Pacte de Toledo és quan presenta els 15 vots particulars, el 19 de novembre de 2020, amb una intervenció de 7 minuts solament, sense poder votar-ne cap, ni tan sols per separat. També ens en passa l’enllaç al vídeo.

Democràcia espanyola «low cost»

La democràcia existent al regne d’Espanya és qualificada pel diputat com a «democràcia ‘low cost’». Els que comanden escatimen un debat públic dels partits, perquè no hi hagi debat sobre el Pacte de Toledo i l’assumpte de les pensions.

Arribar a poder comptar només amb 7’, després d’onze anys, sobre un tema que mou 150.000 milions anuals, un pastís enorme de diners, no és de rebut.

Molt manco encara, quan ho col·loquen a l’últim punt de l’ordre del dia, en un plenari ordinari i coincidint amb la llei d’Educació. Tot duu a pensar i creure que interessa moltíssim que un assumpte com aquest passi desapercebut davant l’opinió pública i a ciutadania.

Perquè la gent no se n’assabenti, els vots particulars ni tan sols no es poden votar per separat, un per un, amb la pretensió de treure-ho de davant la vista dels pensionistes. No volen que els pensionistes vegin què es fan amb els seus diners. Una autèntica cacicada, que no té credibilitat democràtica de cap manera.

Alhora que infravaloren els jubilats, com si fossin persones que no pensen ni tenen la capacitat d’entendre un debat. Una gran falta de respecte envers la gent gran i els cotitzants.

Quan els governants s’avenen a emprar un llenguatge esotèric a l’hora de crear el Pacte de Toledo, i a actuar d’amagat de l’opinió pública, per quin motiu fan això? Perquè tenen molta de por als 9 milions de pensionistes. Aquest és el tema. Per això creen el Pacte de Toledo. Per això en lleven el debat. Per això volen i cerquen que la gent estigui desinformada.

Què podem fer?

Cal tenir en compte una cosa molt important, assenyala el diputat d’Esquerra Republicana. De pensionistes n’hi ha uns quants milions. Això és una gran potència. Com es veu a Bilbao, al País Basc, des de fa estona, les mobilitzacions dels pensionistes al País Basc són molt potents. Sobretot abans de la pandèmia. La pandèmia trenca el moviment pensionista pertot arreu, i els governants l’aprofiten per utilitzar-la com un moment molt bo per estrènyer més i més.

Torna a recordar el diputat que les pressions del PNB porten Rajoy a apujar les pensions un 1’5%. Precisament gràcies a les mobilitzacions fermes i intenses del moviment pensionista basc.

Perills que vénen!

Quant als perills que vénen, el principal que assenyala el diputat d’Esquerra Republicana és que s’han obert les portes al gran debat sobre les pensions privades i els plans de pensions complementaris. El diputat Jordi Salvador referma que és per això que els diaris estan reforçant la idea que el sistema públic de les pensions és insostenible.

Però s’obliden de dir que, si la gent no treballa, no solament es fa insostenible el sistema de les pensions públiques, també la sanitat, i l’educació, tot.

És ridícul que només estigui en crisi el sistema de pensions. Si el sistema falla, no serà perquè sigui dolent, sinó perquè falla el sistema productiu, perquè som incapaços de crear treball per a la gent. Mai no se sent a dir que el sistema productiu espanyol és tan dolent que l’han de suprimir i eliminar. En canvi sí que diuen que s’han de retallar les pensions.

El Moviment Pensionista

Els governants estan molt preocupats davant del Moviment Pensionista, el que més els preocupa de tots en aquests moments, juntament amb el moviment independentista. Són els dos moviments que més temen, perquè són els moviments més ben organitzats que hi ha a l’actualitat.

Mentre els sindicats de classe, que no estan pressionant com haurien de pressionar, beneeixen i expliquen les bondats del Pacte de Toledo, passen per alt que no hi ha cap cosa bona que hagi fet el Pacte de Toledotot  al llarg de la seva existència. La cohesió dels pensionistes els preocupa molt, però molt. Per això vigilen tant que no hi hagi debat, i per això van tant amb peus de plom.

El tema d’Europa

L’altra jugada que entra aquí és el tema d’Europa, un tema que també incideix en les pensions. És la tercera pota d’aquesta història: els sindicatsels moviments socials i Europa. La UE es troba amb un estat membre que li demana 140.000 milions d’euros, perquè no pot pagar més. En canvi té un sistema de pensions molt millor que la resta. La UE li demana que retalli en pensions, idò.

És veritat. El sistema de pensions del regne d’Espanya és una de les poques coses bones que té ben muntades. Molt millor que sistemes de pensions fins i tot del nord d’Europa. Allà sí que hi ha pensions privades, i pensions complementàries.

S’equivoquen en una cosa, explica el diputat. Precisament perquè el sistema de pensions nostre no és de l’estat ni és del govern. És una caixa de solidaritat obrera independent. Per això té la seva Tresoreria general de la Seguretat Social. Per això té els seus propis funcionaris. És com si fos un banc públic. Té una funció molt clara. Això s’ha de defensar.

Crisi econòmica molt dura

Adverteix el diputat que ve una crisi econòmica molt dura. Tan dura que no és que posi en perill el sistema públic de les pensions, posa en perill tota la societat, perquè plou sobre mullat. Plou sobre una crisi econòmica, que no és una crisi econòmica d’ara, sinó que ve d’abans de l’any 18, basada en el treball precari. Amb un futur fosc i incert per als joves.

Vénen èpoques molt dures. De tal manera que, si no defensam amb fermesa el sistema públic de pensions, serà el primer que tocaran, per imposició europea. No entenen que aquí no hi han de poder ficar les mans. La Seguretat Social no té res a veure amb la hisenda pública. Per concepte. És el que hem de defensar.

Felicitacions

Jordi Salvador, del grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, acaba la seva intervenció felicitant la plataforma pensionista per la feina que fa. Considera que aquesta feina és la que pot aconseguir que s’aturi tot això. Torna a insistir que, si no hi hagués hagut els pensionistes de Bilbao, no haurien pujat les pensions del 0,5 a l’1,5.

Manifesta estar obert a totes les preguntes que li vulguem fer. Considera que «el vostre discurs és el nostre». Es compromet, des del punt de vista legislatiu, que és el que li toca, fer-hi la feina que cal: «No us deixarem tirats, perquè personalment, i pens que com a partit també, és una de les causes més importants que hi ha».

Dues recomanacions finals

Una altra cosa que ens recomana, és que tenguem present que el tema de les pensions no és un tema de gent gran, és un tema de tots. Diu que ens han robat el discurs. La gent ja no se’n recorda que això, les pensions, és salari diferit. Que formen part del nostre salari.

És el resultat de la lluita duita a terme per moviments obrers molt importants a la dècada dels anys 60 contra la dictadura, que forçaren a establir i fixar mesures de protecció de la classe treballadora.

Les pensions públiques no han caigut del cel. Cap dret no ha caigut del cel. A la gent gran que ha lluitat tota la vida, en períodes molt complicats, ens demana una cosa: que traspassem la nostra experiència als joves, i que aquests vegin que les pensions s’han suat de debò, no han caigut del cel.

L’altra cosa que ens recomana és recuperar el concepte de classe. Perquè si no entenem el concepte de classe no entendrem què és salari, ni que són les pensions. I no entendrem que Europa posi les mans en una cosa que és nostra. «Ens cal recuperar el llenguatge que ens han robat. De fet, la dreta ens ha robat moltes paraules que eren patrimoni de les esquerres, en parlar de llibertat, o d’igualtat».

No és ben bé el mateix per a les dretes que per a les esquerres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: