Viure a dins “la marxa”

Enguany, després de 20 anys, he pogut tornar a estiuejar al meu pis“. Així m’ho contava l’altre dia una coneguda mentre feiem un cafè, fent-me veure que per a ella les limitacions d’horari imposades als pubs i discoteques li havien tornat a donar l’oportunitat de passar l’estiu allà a on tenia costum de fer-ho quan era nina. “Ningú sap el que és viure a dins el renou fins que no ho tasta, quan la resta de gent s’en va a dormir el nostre malson segueix: Gent que crida i fa renou fins a altes hores del matí, fems dels locals veïns que gairebé no et permeten entrar al teu propi portal, vehicles que van i tornen a tota hora, renou de vidres i colps de gent que va fora corda… I quan et desperts, si és que has pogut aclucar els ulls en qualque moment, baixes al carrer i te trobes l’altre part del desastre: brutor arreu, mobiliari urbà fet malbé (fanals espanyats, pintades a les parets, etc), gent que fa les feines al primer lloc que es troba o aquell veinat que han tupat per reclamar un poc de tranquilitat“.

Tot això desemboca de forma inevitable a una degradació progesiva de la zona, una zona que passa de ser un lloc relativament privilegiat a una zona a on just hi consent viure gent amb pocs recursos i que en la seva major part treballa de nit. Més prest o més tard tanmateix aquests carrers acaben farcint els seus portals i persianes amb rètols de “En venda”.

Tothom coneix una zona d’aquestes: Sant Antoni de Portmany, Magaluf, s’Arenal, “Es carreró” del Port de Manacor, la zona de marxa situada al voltant de part del carrer Gregal de s’Illot (just darrera del passeig Neptú), Cala Ratjada, Eivissa i un llarg etcètera. Per cap d’elles, cap ni una, ha resultat positiu aquesta activitat “d’oci nocturn”, totes han patit en més o menys mesura una certa degradació. “Ja fris de que acabi aquesta *****” em deia fa uns 15 anys un veï d’Eivissa visiblement afectat a causa de passar mala nit, “estic cansat de trobar vomitat i gent ajaguda a la nostra escala, i de no poder dormir tranquil“. Ell mateix afegia “molts d’ells ni tan sols hi deixen sous (doblers) aquí, vénen amb l’avió el capvespre, sopats, amb l’entrada pagada, l’autocar els acompanya fins a la discoteca, en acabar se’n van a dormir a la plata de Talamanca i a mitjan matí veus una desbandada de gent que torna cap a la discoteca per dur-los de volta cap a Anglaterra. Ni un cèntim!.”

A qui convé que aquest tipus d’oci estigui situat paret per paret amb vivendes a on hi viu gent? La veritat és que a ben poca gent, ja que aquestes discoteques i llocs “de  marxa” situats a dins nuclis urbans distorsionen i degraden la convivència del dia a dia i també la fisonomia del seu entorn.

Alerta, no hem de ser hipòcrites, qui més qui manco de nosaltres ha estat, som i probablement serem usuaris, en major o menor mesura, d’aquests tipus d’oci, emperò el que hem de tenir clar és que a no ser que aquests locals estiguin situats a un lloc adient, els excessos fins a altes hores de la matinada, no són compatibles amb la conservació de la qualitat de vida de la gent que viu al voltant d’aquests ambients.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: