XXXII SERENATES D’ESTIU / Aquari quintet

Segon concert del cicle de les Serenates d’enguany, traslladades al Centre Cap Vermell, sota l’organització sempre impecable de Joventuts Musicals. Entrada acceptable, que vol dir que hi havia prou gent però que n’hi podria haver hagut més.

Cinc bons solistes s’ajunten i formen un bon quintet. Aquest és el cas de l’Aquari Quintet: Nina Heidenreich (violí), Kepa Artetxe (viola), Miquel Àngel Aguiló (violoncel), Alfredo Fuster (contrabaix) i Andreu Riera (piano). I que sigui una unió puntual o amb voluntat de continuar, diríem que poc ho notàrem, ja que el grup va sonar com si duguessin anys tocant plegats. I que es puguin fer aquestes trobades a Mallorca, amb músics residents a l’illa, diu molt de la bona salut musical d’aquesta terra.

El concert es va dividir en dues parts separades per molts d’anys, quant a l’autoria de les obres interpretades, però no tan enfora pel que fa a l’esperit de la música que poguérem escoltar, música de cambra impregnada d’aires romàntics en ambdós casos, almanco al nostre parer.

Per començar, Franz Schubert i el seu quintet en la major, D. 667, popularment conegut com La Truita (Die Forelle). Schubert va tenir una vida curta (morí als 31 anys) i a més força bohèmia, amb més penúries econòmiques i de salut que altra cosa. I això no obstant va ser un compositor prolífic, que va escriure devers 600 lied, 9 simfonies, 7 misses, i una quantitat important de música de cambra i per a piano. La Truita és una obra de joventut, composta quan Schubert tenia 22 anys i no publicada fins després de la seva mort, i a la seva interpretació es lliurà l’Aquari Quintet amb coneixement de causa, tècnica impecable i passió, i de tot plegat en sortí una magnífica versió.

La segona part ens va dur una obra, quintet El Cap Roig, d’un dels membres de la formació que teníem damunt l’escenari, el violoncel·lista Miquel Àngel Aguiló. Aquest músic és un vell conegut de les Serenates d’Estiu i, com a mínim, el recordam d’un concert a sa Torre Cega amb l’entranyable grup Le Carromato, on ja ens va deixar una mostra del seu talent creatiu. Aguiló té una dilatada trajectòria com a instrumentista i com a compositor i pel que fa a l’obra presentada en el concert que comentam, seguint el fil encetat en programa de mà, diguem que de la truita, peix d’aigua dolça, passàrem a aquest cap roig, d’aigua salada, mediterrània, i, per tant, amb un deix que potser ens va sonar més proper, més actual.

Per acabar, com a bis, i en reconeixement a Cala Rajada interpretaren una peça d’un minut i mig, el Rajada blues, de Miquel Àngel Aguiló que vos oferim (amb l’autorització i satisfacció de l’autor i resta d’intèrprets):

Segon concert del cicle, com dèiem, al màxim nivell i deixant-nos el millor sabor musical. Gràcies, Joventuts Musicals! I ara deixau un buit a l’agenda per al pròxim dia 17, en què el Quartet Atenea serà l’encarregat d’un nou concert de les Serenates. Pinta molt bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: